Publicat el Deixa un comentari

Pare Manel amb majúscules…

Pare Manel amb majúscules restarà viu en la història d’un barri marginal com és el de la Trinitat de Barcelona. Gent catalana, gent senzilla, gent problemàtica alguns cops, gent patidora, gent colpida per la vida, i de diverses i diversificades circumstàncies… doncs ell era al ben mig de tot aquest entramat social i com un veí més, però força significat.

La presó i els presos era per a ell un mitjà per arribar a la societat i a les seves mancances. La seva aportació infinita de tota una vida dedicada denotava la seva enorme solidaritat envers la gent pobre i amb problemes. Personalment no el coneixia a fons, però ens saludàvem tot sovint i jo el coneixia més per referències, per educadors i psicòlegs penitenciaris que havien treballat amb ell o algun intern de la model que m’explicava la seva forma de procedir.

En alguna ocasió vaig mantenir quatre paraules amb ell i no calia parlar gaire per percebre el seu rerefons de bondat sense límits d’una vida dedicada a fer el bé tant com va poder, encara que a ell li agradava presumir de ser un xic dolent de forma irònica… un home bo en deixa, però el seu llegat infinit d’humanització roman i romandrà per sempre.