Miki

Miki era un nen superdotat. Tenia coses de geni encara que també de boig. De petit els seus pares li van inculcar a aprendre idiomes i els alfabets com el llatí i el grec, cosa que a més de l´espanyol dominava a la perfecció.
Ara ell tenía un nou repte, volia aprendre l´alfabet rus, i també l´hebreu. I amb el temps dominaria els alfabets dels pobles etruscos i sumeris, als que li fascinava pel seu caràcter històric.

Miki tenia una intel·ligència privilegiada heretada del seu pare, que era autista. De la seva mare va heretar la seva constància (ella sempre va ser molt lluitadora), aquesta constància es va convertir en una gran obsessió per les coses, per tot. En aquest cas l´obsessió de Miki era arribar a conèixer l´abecedari i les llengües conegudes o no europees i de l´Orient Mitjà, el bressol del saber. És clar que el seu pare mai li va ensenyar per exemple, l´esperanto.

Miki era molt dotat però el desconeixia l´origen de tot el saber, el naixement de la nostra cultura va procedir de la zona de Caldea-Mesopotàmia, l’actual Irak. Miki actuava segons els seus impulsos, no pensava el que anava a fer, actuava segons com li venia de gust. En això no van ser tan hàbils els seus pares Fonsi i Euri.

Un relat curt d’ Oriol Mestres Camps