I. Calvino

I. Calvino és professor de matemàtiques d´un institut d´Arkansas, als EUA. Adora la seva feina, perquè creu que les matemàtiques expliquen i donen sentit al món. Segons ell el món està regit pels números i les matemàtiques. Prova d’això hi ha els números como Pi o el nombre de Fibonacci. I. Calvino es pregunta per què els seus alumnes en la seva majoria odien les matemàtiques, si bé és cert que tenen una dificultat centrada en l´exactitud de pertànyer a una ciència exacta, ell creu que segueixen una lògica numèrica que és racional i que s´explica per si sola.

I. Calvino intenta inculcar la fe i l’amor que sent per aquesta primitiva ciència a tot el seu alumnat, encara que aquests en la seva majoria no el comprenen i troben la matèria o bé avorrida o sense sentit. A I. Calvino li encanta la geometria analítica, les equacions i sistemes anàlegs de diferents variables i el que pretén és crear un nou sistema de graficar en forma tridimensional. Creu que realitzar aquest procés i comprendre-ho és com pintar un quadre, com va pintar per exemple Da Vinci.

I. Calvino té a Da Vinci en un altar, per a ell era Déu com a coneixedor de l´anatomia humana, a més de com pintor, escultor i inventor i precursor d’artefactes voladors que en ple segle XV emblaven inútils. No obstant això I. Calvino es va especialitzar en la trigonometria. Li diverteix mitjançant els catets, hipotenuses i calculant els angles dels triangles. Aquesta diversió de crear i resoldre és per ell com sentir un orgasme. Llàstima que els seus alumnes no ho comprenguin i no sàpiguen qui va ser Leonardo Da Vinci.

Autor: Oriol Mestres