1999 està considerat per la crítica cinematogràfica internacional com un dels anys millors i més prolífics en grans obres per a la gran pantalla de tota la història del Setè Art. Exemple representatiu d’això va ser l’oscaritzada pel·lícula titulada “The Matrix” estrenada durant aquest memorable any i dirigida pels germans Wachowski i que va comptar amb un repartiment excepcional de grans actors d’aquell moment especial. Es tracta d’un film de l’important gènere de la Ciència-Ficció del qual molts crítics van afirmar al seu dia que es tractava de la pel·lícula definitiva d’aquest gènere. L’any en curs del 2024 es compleixen, per tant, vint-i-cinc anys de l’estrena d’aquesta mítica pel·lícula que serà la protagonista absoluta d’aquest assaig de cinema.
The Matrix (titulada Matrix en espanyol) és una pel·lícula de ciència ficció escrita i dirigida pels germans Wachowski i protagonitzada per Keanu Reeves, Laurence Fishburne, Carrie-Anne moss i Hugo Weaving. Estrenada als Estats Units el 31 de març de 1999. És el primer lliurament de la trilogia de Matrix de la qual deriven (atès el seu èxit) una sèrie de videojocs, curts animats i còmics.
La pel·lícula va ser reconeguda per l’Acadèmia amb 4 Premis Óscar (Millor Muntatge, Millor So, Millor Edició de So i Millors Efectes Visuals).
Tot i que s’ha tornat una pel·lícula de culte, i en el seu argument s’estableixen paral·lelismes amb conceptes religiosos, filosòfics i ideològics; va marcar un abans i un després als efectes visuals de l’època. Dentre els quals es destaca el «temps bala», tècnica que consisteix a aparentar que es congela l’acció mentre la càmera segueix movent-se al voltant de l’escena. L’efecte visual s’aconsegueix utilitzant múltiples càmeres que graven l’acció des de diferents posicions a una quantitat elevada de fotogrames per segon; posteriorment s’intercalen els fotogrames de cadascuna de les càmeres. Encara que és un efecte molt revolucionari no va ser la primera vegada que feia la seva aparició al cinema (anteriorment va ser usat en pel·lícules com Jumanji, entre d’altres), però va ser amb aquest film innovador quan va sorgir un gran interès per aquest efecte, posteriorment utilitzat en diverses pel·lícules.
Argument: Thomas Anderson (Keanu Reeves) és programdador informàtic de dia i un hacker anomenat Neo de nit. Fa tota la vida intuint que hi ha alguna cosa més, que hi ha alguna cosa que falla i aquest dubte es veu reafirmat amb un missatge rebut a l’ordinador: «Matrix et posseeix». Així, Neo comença la recerca desesperada d’una persona de la qual només ha sentit a parlar: un altre hacker, anomenat Morfeu (Laurence Fishburne), algú que pot donar-li la resposta a les preguntes que persegueix: què és Matrix? i per què ho posseeix?Morfeu i el seu equip, en adonar-se que els seus enemics estan buscant Neo, decideixen entrar-hi en contacte. La hacker Trinity (Carrie-Anne Moss), amiga de Morfeu, el condueix fins a ell i la resposta que busca. Però per obtenir-la ha de renunciar a la vida anterior ia tot el que havia conegut abans. El símbol del procés és acceptar prendre una píndola vermella; en canvi, la píndola blava podria tornar-lo al seu món actual sense que, aparentment, res del que està passant no hauria passat. Neo accepta prendre la pastilla vermella, oblidar la seva vida i tot allò que coneix per descobrir «què és Matrix».
Neo descobreix que el món en què creia viure no és més que una simulació virtual a la qual es troba connectat mitjançant un cable endollat al cervell. Les milers de milions de persones que viuen (connectades) al seu voltant, estan sent cultivades de la mateixa manera per poder donar energia a les màquines. Aquesta il·lusió col·lectiva (o simulació interactiva) és coneguda com Matrix (la matriu).
El grup de rebels del món real liderats per Morfeu, rescata Neo de la collita de persones on estava pres. Un cop alliberat, Morfeu li explica en què consisteix la realitat: perquè la realitat no és la realitat. Es troben a prop de l’any 2199 (encara que aquesta és la data que Morfeu estima, en realitat són a prop del 3199 tal com es descobreix al final de Matrix Reloaded) i la humanitat està esclavitzada per les màquines, que després del desenvolupament de la IA ( Intel·ligència Artificial) es van rebel·lar contra el seu creador, l’home. La revolució va desembocar en una gran guerra per la supervivència dels dos contendents. Aquesta, alhora, va desembocar en el deteriorament del medi ambient fent-lo insostenible per a home i màquina.
Les màquines, després de vèncer la guerra i quedar privades de l’energia solar que necessitaven per funcionar, ara dominen la superfície terrestre i empren l’espècie humana com a font d’energia, collint-los en grans camps de cultiu. També Morfeo parla, encara que indirectament, de l’operació Tempesta negra, Dark Storm, la qual, durant la guerra entre humanitat i màquines, es va idear per debilitar les màquines, que funcionaven amb energia solar.
Morfeu també explica a Neo que creu que ell és «l’Elegit». Entre els supervivents humans, organitzats en un darrer reducte del subsòl anomenat Sion, hi ha una profecia, que augura un elegit que serà capaç d’alliberar la humanitat de l’esclavitud a què està sotmesa. «El Triat» podrà canviar Matrix a la seva voluntat, atorgant així la victòria als humans.
El món virtual de Matrix es converteix en el camp de batalla on Neo haurà de combatre contra els agents de Matrix, que són uns programes en forma humana capaços de posseir qualsevol habitant de Matrix que la resistència no hagi alliberat, i en particular contra el temible Agent Smith (Hugo Weaving). Aquests intenten impedir que els rebels rescatin les persones que estan connectades, ja que estan programats per capturar qualsevol intrús que alteri la realitat de Matrix. En aquest món virtual, els éssers humans que són conscients de la veritable essència del que els envolta, són capaços de desafiar parcialment les lleis físiques i fer gestes sorprenents. El que el grup no sap és que Cypher, un veterà membre de la nau, els trairà en entrar en tractes amb l’Agent Smith per lliurar-lo a Morfeu.
Un dia, Morfeu decideix anar a Matrix perquè Neo vegi l’oracle, el mateix que va fer la profecia. Ella li diu que no és «l’elegit», afegint «potser a la propera vida», però que Morfeu hi creia cegament. Afegeix que Neo hauria d’escollir entre salvar la pròpia vida o la de Morfeu. En tornar de parlar amb l’oracle, es veuen atrapats per agents i policies a l’edifici per on van entrar. Maten Mouse i capturen Morfeu quan aquest intentava salvar Neo. Els altres escapen, però el traïdor Cypher mata Dozer, Apoc i Switch i només queden amb vida Trinity, Neo, Morfeu i Tank, que, encara que ferit, s’encarrega d’eliminar el traïdor per salvar els seus companys. Quan desconnectaran Morfeu, perquè les màquines no obtinguin els codis de l’ordinador central de Zion, Neo recorda les paraules de l’oracle i decideix anar a rescatar-lo.
En no aconseguir dissuadir-ho, Trinity decideix acompanyar-ho. Després d’una lluita espectacular contra els soldats i agents que custodien l’edifici on Morfeu està detingut, aconsegueixen alliberar-lo. Morfeu i Trinity tornen al món real pel telèfon d’una estació de metro, però quan Neo els seguiria, l’Agent Smith els ho impedeix. En comptes de fugir, s’enfronta a ell i amb dificultat el venç, però l’Agent Smith pren un altre cos pel que Neo intenta escapar seguit de dos agents més, però l’Agent Smith el mata abans de poder tornar. Morfeu està estremit, ja que a més hi ha sentinelles atacant la nau, però Trinity diu al cos de Neo que no pot estar mort. Ell ha de ser «l’elegit» perquè l’oracle li va dir a ella que s’enamoraria de l’elegit i Trinity n’estava enamorada, el besa i el Neo ressuscita. Sorprès, l’Agent Smith li dispara, però Neo atura les bales, parant amb facilitat els cops i el destrueix. Els altres dos agents fugen. Neo s’adona que és «l’elegit». Neo torna al món real just abans que Morfeu utilitzi un pols electromagnètic contra els centineles (màquines enemigues) que havien envaït la nau.
Repartiment.
- Keanu Reeves interpreta el paper protagonista de Thomas Anderson /Neo: Un programador informàtic de la corporació Metacortex que treballa a les nits com a hacker. És perseguit per l’agent Smith i buscat per Morfeu per treure’l de la matrix i ensenyar-li el món real.Reeves va descriure el seu personatge com algú que sentia que alguna cosa anava malament, i que estava buscant Morfeu i la veritat per alliberar-se. La primera opció de les germanes Wachowski per al paper de Neo era Johnny Deep, però Warner Bros va buscar Brad Pitt o Val Kilmer. Tot seguit vegem la resta del repartiment d’aquesta mítica pel·lícula de ciència-ficció.
- Carrie-Ann Moss com Trinity.
- Laurence Fishburne com Morfeo.
- Hugo Weaving com Agente Smith.
- Joe Pantoliano com Cypher.
- Gloria Foster com El Oráculo.
- Marcus Chong com Tank.
- Belinda McClory com Switch.
- Anthony Ray Parker com Dozer.
- Julian Arahanga com Apoc.
- Matt Doran com Mouse.
- Paul Goddart com Agente Brown.
- Robert Taylor com Agente Jones.
- Bill Young com Teniente.
- Rowan Witt com el «niño de la cuchara».
Influències.
Alguns mitjans de comunicació, al seu dia, la van definir com «la Bíblia digital», cosa que dóna una imatge força concreta de la cinta. Es podria dir que és l’etern exemple del mite de la caverna de Plató, portat al cinema de ciència ficció amb la base d’una futura guerra home-màquina.
“Matrix és la pel·lícula més filosòfica que s’hagi fet mai: cada pas del seu vertiginós argument es pot posar en connexió amb algun problema filosòfic. Si el món que coneixem no és res més que un somni virtual nostre, converteix això al somni en realitat? Si tinguéssim la possibilitat de sortir d’aquest món somiat per tornar a un altre de més real però menys agradable —prendre la pastilla vermella—, seria un fracàs moral no fer-ho? Per què els éssers humans són més valuosos que [eventuals futurs] mecanismes electrònics intel·ligents? La ment pot viure sense el cos o el cos sense la ment?”.
William Irvin.
Referències i similituds:
- La «pluja digital» de Matrix (els patrons de text verd que cauen representant el codi de Matrix) reestructuren l’obertura de la primera pel·lícula de Ghost in the Shell, estrenada el 1995 (4 anys abans que Matrix).
- L’escena del començament en què Trinity escapa dels agents, en la presa on aterra sobre el sostre, és gairebé idèntica a la presa en què la major Kusanagi persegueix el primer titella en Ghost in the Shell.
- La presa en què el primer titella escapa de Batou al mercat a la primera Ghost in teh Shell i la presa en què Neo escapa d’un trio d’agents al mercat. Totes dues preses coincideixen en l’explosió de síndries i en els civils terroritzats pel foc creuat de la persecució.
- El famós tiroteig del vestíbul, que presenta Neo i Trinity protegint-se del foc darrere d’uns pilars de pedra, i l’escena de GITS on Kusanagi ho fa durant la seva batalla contra el tanc.
- També hi ha una clara relació entre el concepte de la matriu i els cervells interconnectats cibernèticament com a inconscient col·lectiu presentats a Ghost in the Shell.
- Hi ha similituds entre els arguments de les dues pel·lícules. A GITS, al començament Kusanagi busca el Puppet Master per arrestar-lo, mentre que sobre el final de la pel·lícula, es revela que en realitat és el mestre de les marionetes qui busca Kusanagi per fusionar-se amb ella. A Matrix, Neo és qui al començament busca Morfeu, quan finalment el troba, Morfeo li confessa que en realitat era ell qui va estar buscant tota la seva vida a l’«Elegit» (Neo).
- Ambdues sèries manegen mitologies similars, així com els seus temes i arquetips estan relacionats amb el llibre Neuromancer de William Gibson i altres de les seves històries.
- A la porta de l’habitació de Neo es pot apreciar el número 101, el qual té una notòria referència a l’Habitació 101 de la novel·la 1984 de George Orwell.
Finalment, les germanes Wachowski, creadores de la trilogia Matrix, van reconèixer la influència de Ghost in the Shell en una entrevista.