Amb la col·laboració de:
El Santet del Poblenou: El Sant que el poble va coronar a Barcelona. Al Cementiri del Poblenou, el més antic de Barcelona, el silenci no és sinònim d’oblit. Mentre els grans panteons de marbre de la burgesia catalana romanen impassibles, un petit nínxol al Departament 1 (Illa 4a interior) desborda vida. És el nínxol 138, la llar de Francesc Canals i Ambrós, el jove a qui ningú al Vaticà va fer sant, però a qui tota Barcelona diu: “El Santet”. El jove dels magatzems “El Segle”.
La història del Santet és la d’un jove obrer que va treballar com a dependent als mítics magatzems El Siglo. Mort el 1899 amb tot just 22 anys, Francesc no era un religiós, sinó un noi de barri conegut per la seva bondat infinita. La llegenda explica que repartia el sou entre els captaires i que posseïa el do de la precognició: va predir l’incendi de la feina i la mort. El mite va esclatar després del seu enterrament. Es diu que el seu pare, que havia perdut la vista, la va recuperar miraculosament després de plorar sobre la tomba del fill. Des d’aquell dia, el degoteig de fidels no ha parat més d’un segle. La tomba que mai no és buida.
Si visites la tomba avui, trobaràs un espectacle visual únic a la ciutat. Després del vidre que protegeix el nínxol, s’amunteguen flors fresques, fotos de nens, ecografies, espelmes i centenars de cartes amb peticions desesperades. El Santet és el sant de les causes quotidianes. Se li demana salut, se li demana fertilitat i se li demana protecció per als éssers estimats. El que no es pot demanar, segons la tradició, són diners o sort en el joc; Francesc era un esperit humil i només atén les cotes del cor i el cos. El ritual sagrat: Prohibit fer l’esquena.
Publicar sobre El Santet requereix esmentar el seu protocol místic, una tradició oral que els barcelonins segueixen rigorosament:
La Petició: Es realitza davant del nínxol amb la mà recolzada al vidre o dipositant una nota.
La Sortida: En marxar, mai no li has de donar l’esquena. Has de retrocedir pas a pas, mantenint la mirada fixa a la seva fotografia, fins que surtis del passadís del cementiri. Girar-se abans d’hora vol dir que el desig no arribarà al seu destí.
