Amb la col·laboració de:
Otto Cavalcanti és pintor brasiler d’origen italià resident a Barcelona. Va participar, entre d’altres, en una exposició de pintura a la Casa Amatller; situada al Passeig de Gràcia Nº 41. Es tracta d´un important i històric edifici modernista dissenyat pel gran arquitecte Puig i Cadafalch. En aquesta entrevista ens va exposar la visió personal sobre el seu estil pictòric i també ens va parlar de la seva relació amb l’art contemporani.
Quines són les influències i estils artístics que més han influït en la seva pintura?
A l’inici de la meva carrera vaig patir diverses influències. Per això vaig prendre consciència que era fonamental crear un estil propi. Si hi ha alguna influència és inconscient. L’artista ha de ser honest amb ell mateix i ètic amb el públic. Vaig tenir diverses fases, començant pel retratisme. Després d’aquesta primera fase, vaig adoptar l’opinió de tenir una posició única. Vaig reflexionar sobre el retratisme i vaig deduir que es trobava en una fase d’impàs. Després vaig entrar a la Fundació Batlle i vaig pintar-ne retrats i la dona. Arnau Puig, el 1976, va escriure una important crítica sobre la meva obra en què deia que “la teva obra en ser eminentment creativa podria fer sortir de l’impàs en què es troba l’anomenat “gènere retratista”. Considero que la creativitat és un procés. Sempre parteixo d’una frase de Sigmund Freud: “Tota empresa és la solució. és la meva angoixa? Jo vull trobar un sentit a la vida. La gent diu que la meva pintura transmet alegria i originalitat.
Quan treballo amb un fort sentit d’autocrítica procuro evitar repetir. Dins el món de la comunicació hi ha molta competència. Romandre original resulta fonamental. La base principal és la renovació; renovar la tradició.
Quina és la teva posició davant de les avantguardes?
Per mi l’avantguarda significa tenir una obra original i evitar repetir una obra passada. Jo crec en el “suggerisme”. Una manera suggereix una altra manera sense copiar-la. Parteixo de la naturalesa. Surten noves paraules visuals referides a la realitat. Els corrents d’avantguarda sorgeixen paral·lelament als realistes i naturalistes com una evolució davant del simple copiar la realitat. A l’últim terç del segle XIX es va produir un auge i consolidació de la fotografia com a art que reflecteix la realitat externa. Precisament l’impressionisme i l’expressionisme en sorgeixen. Es tracta de les primeres manifestacions de l’art d’avantguarda com a intent d’oferir quelcom diferent de la fotografia.
Què opina del corrent pictòric Hiperrealista?
Que sorgeix perquè abans la màquina fotogràfica no tenia la qualitat d’imatge i la perfecció tècnica avui. Per mi el més important és el concepte més que l’execució tècnica. Jo prefereixo el concepte únic. L’art avança en progressió constant cap a l’infinit.
I la teva relació amb el grup “Dau al Set”?
He tingut tracte personal amb Daniel Giralt Miracle (antic regidor de Cultura de la Generalitat) i amb Arnau Puig. També he arribat a conèixer i conviure amb diversos artistes i crítics membres del grup Dau al Set. Hi ha forces que intenten acabar amb la idea d’infinit a l’art. Una obra original romandrà amb el pas del temps. Dependrà molt del reconeixement d’una bona crítica ètica i sincera.
Has utilitzat obra teva per il·lustrar llibres i publicacions?
Altres persones han utilitzat algunes de les meves obres per il·lustrar llibres. També he participat en subhastes col·lectives on clients i col·leccionistes privats exposaven i venien públicament obres meves. Per a la prestigiosa revista “Cercle de l’Art” vaig signar i pintar una edició numerada d’obres originals en acrílic amb què van fer serigrafies. Era una edició serigràfica limitada, numerada i signada.
Cap on va l’art actual?
Per mi resulta perfecte qualsevol “isme” si implica renovació en sentit infinit. És fonamental el creixement i l’expansió. Privat del sentit de l’infinit és un art purament comercial sense innovació i sense estil. El més important és la creativitat i la innovació. Hi ha forces que volen acabar amb això i convertir l’art en comerç pur. Hem de ser creatius i originals; treballant amb sentit crític i ètic. Representant l’art que existirà amb la resta del temps. A Catalunya hi ha art i artistes amb futur que són originals i creatius.
Què opina de l’anomenada “mort de l’art”?
Sempre hi va haver dubtes en certs moments. Alguns artistes no resisteixen el pas del temps i només uns quants romanen. Altres són reconeguts a posteriori, al marge de la seva època. La perfecció no existeix i és enemiga de lacció. En llibertat cadascú pensa i fa el que vol. Importa seleccionar els que van crear nous estils. L’obra del veritable artista és un mirall de la seva època. La crítica seriosa i ètica és molt important. I l’autocrítica és fonamental en un artista que vulgui ser un professional i no pas un amateur.
