Autor: César A. Alvarez

2 d'abril de 2025

Editorial Prometeo 21 (#002)

Post By César A. Alvarez Actualitat No Comments

Durante este mes de abril de 2025 sale a la luz la segunda revista de Prometeo 21 en formato de periódico digital con los habituales contenidos culturales, artísticos y creaciones personales de nuestros colaboradores habituales en los campos de la poesía, narración literaria, cuentos, artículos de opinión personal y ensayos de temas variados relacionados siempre con el mundo del arte, la cultura y las inquietudes sociales de sus autores/as. En esta ocasión ofrecemos como novedad editorial el que a partir de ahora nuestra revista digital va a ir apareciendo a principios de cada mes con diez trabajos personales de contenido cultural, artístico y creativo en cada una de sus ediciones mensuales. Así es como les facilitamos las cosas a nuestros amables lectores de la revista y a l@s seguidores habituales de nuestro Blog electrónico de la Associació cultural Creatius SE7. Esta segunda edición demuestra la fuerza y la vital continuidad de nuestro nuevo Proyecto cultural propio del presente siglo XXI.

Tal como ya les informamos en la primera editorial de nuestra nueva publicación digital, el nombre de Prometeo procede de la mitología griega y el número 21 es una clara referencia al actual siglo XXI. Hecho que la convierte en una revista cultural del momento presente y con proyección de futuro. La historia del titán Prometeo, narrada en la obra Prometeo encadenado del poeta y padre de la tragedia griega Esquilo y en la Teogonía del otro gran poeta trágico Hesíodo, cuenta cómo nuestro héroe Prometeo robó el fuego de los dioses para dárselo a los hombres. La obra pictórica del siglo XVII que hemos seleccionado con especial cuidado para ilustrar de forma debida nuestra Editorial muestra el momento en el que Prometeo escapa del Olimpo con la llama, girando la cabeza para evitar que se descubra el robo del fuego sagrado de los dioses del Olimpo. Prometeo entregó la antorcha sagrada del Conocimiento a los hombres una vez hubo descendido a tierra. Pero su gran y temeraria osadía, por desgracia, no quedó en la impunidad. Acto seguido fue castigado por los dioses del Olimpo, con Zeus a la cabeza, a ser encadenado en una gran roca. Una vez allí, cada mañana aparecía un águila que le comía su hígado. Durante el resto del día el hígado le volvía a crecer, pero, a la mañana siguiente, el águila reaparece y le vuelve a comer el hígado otra vez provocando un sufrimiento interminable.

En esta segunda edición llevamos en nuestra antorcha de la cultura 10 interesantes novedades de las que destacaremos algunas de ellas y que esperamos que sean del agrado de nuestros lectores y seguidores habituales. En primer lugar, en la sección de aniversarios de cine, ofrecemos un pequeño ensayo conmemorativo sobre la película “Insurgente” (2015), que es la segunda de la serie “Divergente” y que este año cumple su 10º Aniversario. El ensayo de pintura contenido en esta segunda revista lleva por título: “El legado pictórico de Joan Miró” y está dedicado a conmemorar el 50º Aniversario de la inauguración de la Fundació Miró (1975). Por lo que se refiere a la música tenemos la tercera parte del ensayo dedicado al genial músico americano Glen Gould y su peculiar relación con el público que asistía a sus conciertos. El inefable Pere Basses nos ofrece otro de sus artículos de opinión cargado de ironía social. En esta ocasión entrevistamos en un Salón del Cómic de Barcelona al señor Enric Raverter, que es el propietario de la tienda “El racó tintinaire”, dedicada a promover las colecciones de los álbumes de Tintín en todos los idiomas disponibles. Sin olvidarnos de nuestro apartado dedicado a la divulgación científica que esta vez reproduce una conferencia de física teórica titulada: “La teoría de las cuerdas”. En nuestra sección de ensayos de pintura nuestros lectores encontrarán una reseña a un gran artista innovador del siglo XX titulada: “Duchamp: cambio de identidad del arte”. Además de ofrecer las creaciones personales de nuestros colaboradores habituales en las secciones de poesía, ensayo, cuentos y narraciones literarias. Tal como ya afirmamos en nuestra primera Editorial, de momento, nuestra revista digital se dirige a una cierta minoría pero con la esperanza de que este singular y novedoso Proyecto cultural digno del siglo XXI se irá ampliando de forma progresiva y seguirá atrayendo a más personas interesadas en él. Con lo que, al final, nos acabaremos dirigiendo a una minoría que, sin lugar a dudas, acabará por constituirse en una minoría ampliable.

31 de gener de 2025

Editorial Prometeo 21 (#001)

Post By César A. Alvarez Actualitat No Comments

Durante este primer trimestre del presente año 2025 sale a la luz pública este nuevo projecto de contenidos culturales, artísticos y creaciones personales de nuestros colaboradores habituales en los campos de la poesía, narración literaria, cuentos, artículos de opinión personal y ensayos de temas variados relacionados siempre con el mundo del arte, la cultura y las inquietudes sociales de sus autores/as. Esta novedad editorial no es ningún producto de la casualidad y tampoco surge por generación espontánea como consecuencia de un efímero arrebato de “inspiración”. Lejos de ello, la revista Prometeo 21 recoge el testigo de publicaciones anteriores, tanto en formato papel como en versiónes digitales, erigiéndose en digna continuadora de una cierta tradición editorial a la que damos continuidad.

La primera pregunta que ahora mismo se están formulando l@s potenciales lector@s de esta nueva publicación digital es la de dónde viene el nombre de Prometeo 21 que hemos seleccionado para esta revista. Nada nos es más grato que responder a esta legítima pregunta. El nombre de Prometeo procede de la mitología griega y el número 21 hace referencia, tal como habrán adivinado nuestros sagaces lectores, al actual siglo XXI. Lo que la convierte en una revista cultural del momento presente.

La historia del titán Prometeo, narrada en la obra Prometeo encadenado del poeta y padre de la tragedia griega Esquilo y en la Teogonía del otro gran poeta trágico Hesíodo, cuenta cómo nuestro héroe Prometeo robó el fuego de los dioses para dárselo a los hombres. La obra pictórica del siglo XVII que hemos seleccionado con especial cuidado para ilustrar de forma debida nuestra Editorial muestra el momento en el que Prometeo escapa del Olimpo con la llama, girando la cabeza para evitar que se descubra el robo del fuego sagrado de los dioses del Olimpo. Prometeo entregó la antorcha sagrada del Conocimiento a los hombres una vez hubo descendido a tierra. Pero su gran y temeraria osadía, por desgracia, no quedó en la impunidad. Acto seguido fue castigado por los dioses del Olimpo, con Zeus a la cabeza, a ser encadenado en una gran roca. Una vez allí, cada mañana aparecía un águila que le comía su hígado. Durante el resto del día el hígado le volvía a crecer pero, a la mañana siguiente, el águila reaparece y le vuelve a comer el hígado otra vez provocando un sufrimiento interminable.

Al igual que el personaje mitológico de Prometeo nuestra redacción y equipo de colaboradores queremos traer la antorcha de la cultura, el arte y la información de carácter constructivo a un mundo que tanto la necesita. En paralelo con esta primera edición trimestral de la revista digital Prometeo 21 también ofrecemos a nuestros estimados lectores la publicación de un Anuario 2024 que también tendrá su propio espacio en la Editorial en la que se detallaran sus contenidos. Nosotros tan sólo nos permitiremos adelantar que se trata de una colección de ensayos y de artículos de investigación cultural que hacen referencia a una selección de eventos culturales importantes que se produjeron durante el pasado año 2024 en el terreno de la literatura, el arte, la música, el cine, el cómic y la filosofía, entre otros temas. Además, adquirimos el firme compromiso de editar otros Anuarios culturales durante los años en que dure nuestra publicación digital.

Para ir finalizando el texto de esta primera Editorial tan solo diremos que ahora el futuro y la continuidad de la nueva revista cultural Prometeo 21 se halla por completo en las manos de nuestr@s potenciales lectores y seguidores tanto del Blog electrónico de nuestra Associació cultural Creatius SE7 como del Blog de Prometeo 21. Somos muy conscientes del hecho de que levantar un Proyecto cultural y editorial de esta envergadura conlleva unas ciertas dificultades en un país como el nuestro. Pero tenemos la absoluta confianza de que nuestros esfuerzos y legítimas aspiraciones no caerán en el olvido ni en la indiferencia. De momento nos dirigimos a una cierta minoría, pero con la esperanza de que este Proyecto irá atrayendo de forma progresiva a más personas interesadas en él. Al final nos dirigiremos a una minoría que será ampliable.

Nota: Para poder ver el contenido en la categoria Prometeo 21 es necesario tener una suscripción activa en Prometeo 21.

16 de gener de 2025

“Crime of the Century” by Supertramp

Post By César A. Alvarez Actualitat No Comments

En el año 2024 se cumplio el 50 aniversario del disco “Crime oif the Century” de Supertramp. Celebramos esta efeméride musical con este pequeño ensayo de música. Lo primero que diremos es que Crime of the Century fue el tercer álbum de estudio del grupo británico Supertramp, publicado por la compañía discográfica A&M Records el 21 de septiembre de 1974. El álbum, el primero que contó con el batería Bob Siebenberg, el saxofonista John Helliwell y el bajista Dougle Thompson, supuso el primer éxito comercial del grupo a ambos lados del Atlántico, con la ayuda de los sencillos «Dreamer» y «Bloody Well Right». A nivel comercial, Crime of the Century alcanzó el puesto cuatro en la lista de discos más vendidos del Reino Unido y el 38 en la lista estadounidense Billboard 200, donde además fue certificado como disco de oro por la RIAA en 1977 tras la publicación del álbum “Even in the Quietest Moments”….

Crime of the Century supuso el primer álbum de Supertramp en alcanzar el top 40 en Estados Unidos, donde además fue certificado disco de oro por RIAA tras la publicación de Even in the Quietest Moments en 1977. El álbum también marcó el comienzo de una larga lista de éxitos en su país de origen al alcanzar el puesto cuatro en la lista de discos más vendidos de Gran Bretaña. Por su parte, el sencillo «Dreamer» alcanzó el puesto trece en la lista de éxitos en marzo de 1975. En 1978, el álbum fue situado en el puesto 108 de la lista The World Critic Lists, que reconocía los doscientos mejores álbumes de todos los tiempos según el criterio de críticos musicales y pinchadiscos. Además, en una encuesta pública de 1998 con los votos de más de 200 000 melómanos, Crime of the Century fue votado entre los 1000 mejores álbumes de todos los tiempos, y figura en la lista de 2005 1001 Albums You Must Hear Before You Die. A&M Records remasterizó y reeditó Crime of the Century en junio de 2002 junto al resto del catálogo musical de Supertramp.

Cuando los componentes del grupo musical británico Supertramp decidieron reunirse para poder grabar su tercer disco, las cosas no le iban demasiado bien a esta banda. El grupo se había desmantelado después de editar su segundo álbum titulado “Idelibly Stamped” del año 1971. Sus dos miembros principales, Roger Hodgson y Rick Davies, tomaron la firme decisión de rey escribir una nueva obra musical con la finalidad de conservar su contrato de grabación con la compañía discográfica A&M. Esto era de una especial relevancia después de que el millonario holandés Stanley Mieregaes hubiera abandonado dejando unas deudas de 60.000 libras esterlinas. Los miembros de la banda se encontraban en ese momento tan arruinados que tuvieron que pedirle dinero nada menos que al pionero del rock and roll de los 50 Chuck Berry.
Por suerte, los frutos de una sesión de grabación de carácter mastodóntico efectuada en un granja del condado de Somerset de noviembre de 1973 hasta febrero de 1974 cambiaron radicalmente la situación. Así nació su tercer álbum discográfico “Crime of the Century”. Gracias a unas canciones que resultaron fácilmente tarareables y tocadas con buen pulso y la transparente claridd del sonido, a cargo de Ken Scott, así como a una miríada de efectos de sonido muy imaginativos, todo contribuyó a crear un álbum que la revista de música Sounds llegó a comparar con “Genesis y The Beach Boys con nociones de Pink Floyd”. El éxito de los teclados resulta muy intenso en el single “Dreamer”. Circunstancia afortunada que ayudó a este tercer disco de Supertramp a liquidar todas sus deudas y a llevarlo al puesto Nº 4 de las listas de éxito de Inglaterra.
La más que peculiar portada de este memorable disco estuvo prevista también para ocupar la contraportada aunque, al final, fue recortada. El diseño de esta portada corrió a cargo del artista gráfico Paul Wakefield que la realizó tras escuchar todo el álbum completo. Encontramos claras reminiscencias del disco “Shootout At The Fantasy Factory” del grupo musical Traffic. Destacamos que las famosas rejas de la portada del disco, con el tiempo, han llegado a convertirse en una imagen icónica.

Supertramp consiguió lanzar su carrera musical mucho antes de que el movimiento punk tuviera la oportunidad de barrerla. E incluso consiguieron sostenerla sobre todo gracias a su enorme éxito fuera de Inglaterra durante los días de la era post new wave. Este meritorio disco ayudó al grupo a mantenerse en el candelero durante años.

En este apartado nos vamos a centrar en hablar acerca de la grabación de este memorable disco que este año cumple 50 años. Lo primero que diremos es que, tras sus dos primeros álbumes de estudio, al no obtener el éxito, el grupo rompió y tanto Rick Davies como Roger Hodgson reclutaron a nuevos miembros: el batería Bob Siebenberg, el saxofonista John Helliwell y el bajista Dougie Thompson. La nueva formación fue enviada por el sello discográfico, A&M Records, a una granja del siglo xvii localizada en Somerset para ensayar y preparar un nuevo álbum. El álbum fue grabado en varios estudios de grabación como Ramport Studios, propiedad de The Who, y Trident Studios, con el productor Ken Scott. Durante la grabación, Davies y Hodgson grabaron más de cuarenta canciones demo, de las cuales solo ocho fueron publicadas en el álbum. ¿Varios temas se publicaron en posteriores trabajos como Crisis? What Crisis? y … Famous Last Words … Debido a acuerdos comerciales, todas las canciones fueron acreditadas a ambos músicos de forma conjunta, si bien su asociación como compositores era ficticia y cada uno componía por separado. De este modo, «Asylum» fue compuesta por Davies, «Hide in Your Shell» por Hodgson, y solo «School» y «Crime of the Century» son verdaderas colaboraciones entre ambos.

El nombre del álbum deriva de la última canción del disco, «Crime of the Century», vista por los miembros del grupo como la canción más sólida del álbum. Poco después de su marcha de Supertramp, Hodgson comentó: «Hubo mucha gente que vino y me dijo que aquella canción les tocó más profundamente que cualquier otra. Esa canción surgió cuando estábamos viviendo en Southcombe y comiendo, durmiendo y respirando ideas para el álbum. La canción rebotó entre Rick y yo durante varias semanas hasta que al final tomó forma». No obstante, Hodgson atribuyó la autoría de la canción a Rick en exclusiva en entrevistas posteriores, al igual que reconoció el aporte de Davies en el solo de piano de «School». Tanto Hodgson como Davies reconocieron que la comunicación dentro del grupo estaba en su punto máximo durante la grabación de Crime of the Century, mientras que Siebenberg consideró el álbum como la «cumbre artística del grupo». El sonido del tren que aparece en «Rudy» fue grabado en la estación Paddington, mientras que el ruido de la multitud fue tomado en Leicester Square. Gran parte de las canciones del álbum fueron interpretadas asiduamente en concierto, y la gran mayoría figuran en el magnífico álbum en directo “Paris” (1980).

Hasta aquí este ensayo musical dedicado a conmemorar el 50 Aniversario de este excelente álbum musical titulado “Crime of the Century” del grupo musical británico Supertramp que lo hizo posible en 1974, ahora hace ya cincuenta años. En este párrafo final tan solo nos resta esperar que este ensayo de música haya sido del pleno agrado tanto de nuestros estimados lectores como de los incontables seguidores y admiradores del grupo Supertramp y de esta obra musical en concreto. Deseamos que no solo hayamos contribuido a su imperecedero recuerdo sino también que hayamos aportado unas necesarias claves de interpretación de esta impactante y compleja obra.

12 de gener de 2025

42 Cómic Barcelona 2024

Post By César A. Alvarez Oci i Cultura No Comments

Del viernes día 3 al domingo 5 de mayo se celebró la última edición del 42 Cómic Barcelona 2024. La 42ª edición del salón del cómic llegó en mayo a Barcelona con mayor oferta cultural y récord de artistas invitados. Durante tres días, la Fira de Barcelona Montjuïc acogió el Salón del Cómic con actividades, stands, exposiciones e invitados muy especiales. Del 3 al 5 de mayo, los fans del mundo de las viñetas tuvieron la oportunidad de disfrutar de la 42.ª edición que multiplicó la oferta cultural y con un récord de artistas participantes. Entre la casi cuarentena de invitados de este año, destacaron el icono del cómic otrora ‘underground’, el italiano Tanino Liberatore –creador de ‘Rankxerox’ y autor de portadas de discos para Frank Zappa o The Toasters– y el no menos emblemático Beto Hernández, autor norteamericano creador de la celebrada saga ‘Love & Rockets’. Otros autores que también estuvieron presentes en esta última edición fueron Paco Roca, Posy Simmons, Fernando Trueba, Stefano Casini y Javier Mariscal. Todos participaron en firmas y conferencias con turnos de pregunta y respuesta.

Entre los puntos fuertes destacaron la Zona Utopía, un nuevo espacio dedicado a la ciencia ficción ya la fantasía y exposición que Comic Barcelona al maestro Ibáñez, el autor de Mortadelo y Filemón, entre tantos otros personajes icónicos, que murió en julio del año pasado. También hubo otras exposiciones, charlas, mesas redondas, talleres, conciertos, pódcasts y juegos, así como propuestas que se centraron en la relación del cómic con el cine de animación. Un claro ejemplo de ello fue el estreno de la película ‘Shortcomings’, basada en el cómic de Adrian Tomine, titán del cómic autobiográfico USA, en colaboración con el Americana Film Fest. Es el caso de la galardonada -y nominada al Oscar- ‘Robot dreams’ de Pablo Berger, basado en la historieta de Sara Varon; y de ‘La casa’, basada en la novela gráfica de Paco Roca. Se proyectaron ambos films, que además protagonizaron la exposición ‘Del cómic a la pantalla’, donde los numerosos visitantes que asistieron a esta última convocatoria tuvieron la oportunidad de conocer su proceso de creación.

Se trata, como cada año, del Festival de cómic organizado por FICOMIC, continuador del que desde 1981 venía celebrándose con el nombre de Salón Internacional del Cómic de Barcelona. Cuenta con un amplio respaldo de toda la profesión (editores, distribuidores y asociaciones gremiales) y una importante presencia de autores españoles y extranjeros, exposiciones, actividades, concursos y premios consolidados.

El 42 Comic Barcelona, que se celebró en Fira de Barcelona Montjuïc, en los Palacios 2, 5 y la Plaça Univers, Contó con el apoyo del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; Ajuntament de Barcelona; Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya; Ministerio de Educación, Cultura y Deporte; Acción Cultural Española (AC/E) y el Carnet Jove.

La relación entre el cómic y el medio audiovisual continuó dando sus frutos. El cruce del rico mundo de las viñetas con otras disciplinas artísticas aporta al panorama cultural una efervescencia creativa que se ve reflejada en esta sección especial de COMIC BARCELONA, ideada para dar visibilidad a proyectos, obras, tendencias y artistas multidisciplinares que cuentan con el lenguaje del cómic como inspiración. COMIC VISION pone el foco en la cultura audiovisual y la industria del entretenimiento con el cómic como I + D. Este apartado de COMIC BARCELONA reúne a profesionales del cómic y del medio audiovisual responsables de obras de interés, de reciente o inminente lanzamiento. La nutrida sección cuenta con proyecciones, algunas inéditas, y la presencia de dibujantes, guionistas, cineastas, productores, showrunners, art concept, story-board… COMIC VISION funciona como un laboratorio y una plataforma de lanzamiento de ideas donde tienen cabida encuentros con profesionales, master-classes, mesas redondas, presentaciones, proyecciones, encuentros, exposiciones…

En 2024 pudimos contar con premieres y pases de títulos relevantes en la temporada cinematográfica reciente, además de una muestra de materiales de películas que han dado y darán de que hablar, como la multi premiada “Robot Dreams”, basada en el cómic de Sara Varon, “La casa”, adaptación del cómic de Paco Roca, o “Dispararon al pianista”, de Mariscal y Fernando Trueba. Además de un ciclo de filmes seleccionados en colaboración con el festival de Sitges, COMIC VISION acogió una sesión de recientes cortometrajes animados o relacionados con el noveno arte, así como cine infantil y alguna sorpresa. Los documentales también estarán presentes en la programación del Auditori de COMIC BARCELONA, con piezas dedicadas al fenómeno Purita Campos y los tebeos de ‘Esther y su mundo’, el imprescindible Paco Roca y el maestro Francisco Ibáñez. Estrenos por todo lo alto, como “Invasión”, cinta española de género que cuenta con dibujos del grandísimo Carlos Giménez, o “Heavies Tendres”, la fantástica película de animación que parte de la personal imaginería del polifacético ilustrador Juanjo Sáez, cuyo inconfundible estilo está presente en este aplaudido filme que ha podido verse en numerosos festivales de importancia. COMIC VISION, a su vez, celebró el 30 aniversario de “El cuervo”, con una proyección especial dentro del atractivo maratón programado en colaboración con el festival de Sitges.

Ojo al maratón antes mentado, en colaboración con Sitges, con películas de estreno y muchas sorpresas. Tendremos un avance exclusivo de la adaptación a imagen real del videojuego “Borderlands” y un recordatorio a la cinta de culto “El cuervo” en su 30 aniversario. Podremos volver a ver esta excepcional adaptación cinematográfica en pantalla grande, al igual que títulos que cosecharon buenas críticas en el pasado festival, como “Mars Express” y “Vampira humanista busca suicida”, además de cortometrajes y piezas audiovisuales inesperadas. Tendremos la oportunidad de asistir a un pase especial de la inédita ‘Shortcomings’, adaptación a imagen real de la obra homónima de Adrian Tomine, con guion del propio dibujante, y no faltarán las presentaciones, los coloquios, una exposición sobre ‘La casa’ y ‘Robot Dreams’ y ponencias de interés como el desarrollo de la película de animación “La Chica y el Lobo”, con Roc Espinet. El cómic y el medio audiovisual no cesan en su empeño de cruzarse por el bien del entretenimiento.

Comic Barcelona celebra su edición 42 ampliando su oferta cultural, con nuevas incorporaciones a una programación de por sí nutrida y variada que pretende ampliar el abanico de público y ofrecer una panorámica completa del actual papel de la historieta en la cultura popular. Además de reflejar la actualidad del medio, dar visibilidad a nuevos talentos y dar cobijo a las últimas tendencias, sin olvidar su historia, el evento presenta actividades de nuevo cuño que recogen la interactividad de las viñetas con otras disciplinas artísticas.

El público aficionado al cómic, y toda mente inquieta que se acercó a Fira Barcelona Montjuïc, del 3 al 5 de mayo, pudo disfrutar con una programación pensada para todos los públicos, incluyendo el familiar, con el cómic y sus artistas como inspiración. Las viñetas, y sus autores y autoras, fueron las protagonistas absolutas en encuentros, charlas, mesas redondas, podcasts en directo, firmas, proyecciones, conciertos, concursos… Una ecléctica oferta para todo tipo de público.

2024 fue el año de la sección Utopia, nombre del nuevo espacio de Comic Barcelona, que estuvo dedicado a las conexiones del arte secuencial con la ciencia ficción y la fantasía, temas que han servido de referencia a Emma Ríos para realizar el cartel de la edición de este año. La aplaudida autora de ‘Bella muerte’ firma una imagen original y personal, con su poderoso estilo, una muestra ejemplar de libertad creativa e imaginación, con sutiles referencias, que da un puñetazo en la mesa en un momento en el cual urge reivindicar la autoría y el trabajo de nuestros/as creadores/as visuales.

Utopia contó con representación de diferentes editoriales referentes de lo fantástico, como Minotauro o Puck. Además de presentar sus novedades, trajeron a algunas de sus firmas más reconocidas que participaron en charlas y mesas redondas. Tuvieron un especial protagonismo escritores/as e ilustradores/as que han trabajado en proyectos de género, incluyendo cubiertas de libros fantásticos; el reconocido ilustrador Tomás Hijo tuvo presencia en el salón a través de una exposición de su obra. Utopía se unió a las secciones consolidadas Comic Vision y Comic Fantasy, reforzando las actividades paralelas que relacionan las viñetas con otros medios, como el cine y las series, el rol y los juegos de mesa o la fantasía. El auditorio creció en su programación como sala de cine, ampliando su oferta con premieres y colaboraciones como el Festival de Sitges, con quien el salón impulsó un ciclo de cine fantástico. Este año el cine de animación, creado en nuestras fronteras, directamente relacionado con el cómic, tendrá también especial protagonismo con la proyección de la multi premiada ‘Robot Dreams’, nominada a un Oscar, entre otros galardones internacionales, y ‘Dispararon al pianista’, con la presencia de Mariscal y Fernando Trueba presentando la novela gráfica.

Comic Vision acogió una sesión de premiados cortometrajes animados de reciente cosecha, o relacionados con el noveno arte, así como cine infantil y alguna sorpresa. Comic Fantasy acogerá, coincidiendo en el mes de estreno de la esperada película ‘Furiosa: de la saga Mad Max’, una exposición homenaje a ‘Mad Max’ que agrupó a artistas de varias generaciones del ámbito del cómic y la ilustración. No es solo la visión personal que cada autor/a nos muestra de la mítica saga, fue una gran oportunidad deleitarse con la calidad, variedad de estilos, tendencias y sensibilidad de nuestros ilustradores/as. Otra exposición colectiva que podrá verse en Comic Barcelona, ligada a Utopía, será ‘Bruixes – Sorginak – Brujas. Aquelarre ilustrado’, con la figura de la bruja como temática central. En colaboración con los festivales de Terror Molins y la Semana de Cine Fantástico y de Terror de San Sebastián, la muestra ritual reúne a 30 hechiceras de nuestro actual panorama gráfico para rendir pleitesía a una representación esencial en la ficción, literaria y audiovisual, que atraviesa nuestros sueños y pesadillas. Hemos invocado a esta selección de artistas para homenajear, con la magia de su talento, la importancia y el atractivo de un símbolo que protagoniza fábulas y está presente en algunos pasajes espeluznantes de nuestra historia.

La exposición estrella de esta edición 42 rindiói un gran homenaje al maestro Francisco Ibáñez, uno de nuestros historietistas más populares y creador de Mortadelo y Filemón, 13, Rue del Percebe o Rompetechos entre muchas otras series. El popular dibujante estuvo siempre muy ligado a Comic Barcelona. Además de su presencia en prácticamente todos los salones con sus sesiones de firmas, fue el ganador del Gran Premio en 1994, autor del cartel de la trigésimo cuarta edición y protagonista de varias exposiciones de originales. Este año, Comic Barcelona le dedicó un gran homenaje, recordando su figura y lo que supone tanto para la industria como para sus lectores. Se trata de una muestra muy especial, distinta a las que ha sido objeto Ibáñez hasta ahora. Una exposición con la colaboración de la familia de Francisco Ibáñez y de su editorial, Penguin Random House. “Nuestro Ibáñez”, título de la muestra comisariada por Toni Guiral, estuvo dividida en tres partes: “El Ibáñez de los lectores”, “El Ibáñez de la profesión” y “El Ibáñez más íntimo”. El primer apartado reunió aportaciones de los propios lectores tras una campaña en redes sociales. El segundo reprodujo dibujos realizados por profesionales del cómic en 2016 con motivo de la exposición que Comic Barcelona le dedicó a Ibáñez cuando cumplió 80 años. Por último, no faltaron originales de su cosecha, pero, muy poco vistos o inéditos. Páginas realizadas a lápiz, bocetos, diseños de personajes, historietas inacabadas o algunas de las historietas de sus primeros años de profesional.

Otra exposición esencial que pudo disfrutarse del 3 al 5 de mayo será la dedicada a la ganadora del Gran Premio de Comic Barcelona de 2023, Trini Tinturé (Lleida, 1935-2024). La muestra “Trini Tinturé, encantadora de viñetas”, es una revisión de toda la obra de la genial autora, producida por Ficomic con la indispensable ayuda de su hija, Maris Kopcke. Dividida en cinco partes, ofrecerá originales y algunas reproducciones de: sus trabajos para publicaciones románticas y de hadas en editoriales españolas; la serie Emma es encantadora; sus colaboraciones por el mercado británico; las series que realizó por editoriales de los Países Bajos y un espacio dedicado a otros de sus trabajos, que incluirá dibujos de sus inicios, diseños de Barbie, postales de Navidad, historietas publicadas en Alemania y una muestra de la última obra que estaba realizando con la guionista Sabra Kemner. Se podrá contemplar también algunos de sus bocetos. La muestra se completará con una selección de las revistas y libros que publicó y una pantalla con declaraciones de la autora.

Trini Tinturé forma parte de una de las primeras generaciones de mujeres historietistas profesionales, que empezaron a publicar en los años cincuenta en revistas sentimentales y de hadas. Con el ánimo de hacerlas visibles, como complemento a su exposición habrá una muestra titulada “La generación perdida”, dedicada a la generación de Tinturé. Las familias y los más peques podrán disfrutar, un año más, del espacio Comic Kids, con diversas opciones que expanden las posibilidades de divertirse con el enriquecedor mundo de los tebeos. En la zona especialmente creada para el cómic infantil no faltarán talleres de cómic, cuentacómics, encuentros con autores de cómic infantil y juvenil, así como actividades fijas como el ComicChapa, el ComicPlay o el Pintacaras. Continuarán los conciertos didácticos pensados para el disfrute de las familias, tras su éxito de la pasada edición. Sin olvidar en el auditorio las sesiones de cine infantil. En 2024 continúa con fuerza la presencia de artistas internacionales con sesiones de firmas para el público, encuentros y master-class. La lista representa los diferentes estilos y tendencias que vertebran actualmente el medio. Visitarán el evento, reforzando la idea de reflejar su diversidad: Emma Ríos, Max Sarin, Lisa Lugrin, Gilbert (Beto) Hernández, Liberatore, Sana Takeda, Marjorie Liu, Pepe Larraz, Liniers, Mikael Ross, Martin Panchaud, Fernando Trueba, Javier Mariscal, Tomás Hijo…

En este apartado de este ensayo de cobertura informativa dedicado a informar sobre el desarrollo del 42 Cómic Barcelona 2024 vamos a ofrecer a nuestros estimados lectores el programa completo de actividades y presentaciones editoriales que se presentaron al público asistente durante esos tres intensos días en que duró este salón.VIERNES, 3 DE MAYO

SALA COMIC 3

10:30 * Presentación VI JORNADAS PROFESIONALES COMIC PRO. Meritxell Puig y Elisa McCausland.
10:45 11:45 ¡Mi cómic va a ser una película! ¿Qué ilusión? Marta C. Dehesa
11:45 12:30 Diálogo entre dos profesionales imprescindibles en cualquier corto y/o película, y que no suelen pisar las alfombras rojas. Iris Permuy (ATRAE), Montse Mazorriaga (ARGH!)
12:30 14:00 Becas, ayudas y subvenciones. Jesús González (Ministerio de Cultura), Institut Ramon Llull, Iván McGill, Meritxell Puig (FICOMIC)
16:00 17:00 Talento natural, inteligencia artificial. Marta C.Dehesa, Carla Berrocal, Emma Ríos, Nieves Gamonal. Modera: Diego Salgado
17:00 18:00 Búsqueda de talento en el mundo editorial . Jim Chadwick, Louis-Antoine Dujardin,Sylvain Coissard,Whitney Leopard. Modera: Elisa McCausland
18:00 19:00 Las profesiones del manga. Oriol Estrada, Meritxell Sans, Pedro F. Medina
19:00 * Conclusiones y cierre

SALA COMIC 5

15:00 20:00 Jornadas pedagógicas

SALA COMIC 6

15:00 16:00 Presentación colectiva de fanzines
17:00 18:00 Pepe Larraz, del cómic español a Marvel. Modera: Cels Piñol
18:00 19:00 Master Class: Tomás Hijo
19:00 20:00 Presentación de novedades Nórdica Libros

SALA DE CINE

12:30 14:30 Ceremonia de entrega de los Premios Comic Barcelona
16:00 17:00 ESPECIAL ESTHER : ‘Purita y su mundo‘ (50 min) -Documental – (ESP)
17:00 18:00 ESPECIAL PACO ROCA: ‘Paco Roca: Dibujando la vida‘ (60 min) – Documental – (ESP)
18:30 20:00 ESPECIAL PACO ROCA: ESTRENO ‘La casa‘ (83 min) – Presentación y coloquio posterior, con Paco Roca y Álex Montoya – Película – (ESP)

COMIC STREAM

13:00 14:30 Del cómic al videojuego y viceversa, con Ángel (@estamosalmando) y Juanlu (@nunca_te_acostaras) (ESP)
14:00 15:00 Podcast: Les lladres del temps (CAT)
15:00 15:30 El cómic polaco aterriza en Barcelona
15:30 16:30 Adaptaciones al cine desastrosas, con Ángel (@estamosalmando) y Juanlu (@nunca_te_acostaras) (ESP)
16:30 17:00 Q&A Sana Takeda & Marjorie Liu
17:00 17:30 Entrevista a una traductora de còmics: Regina López Muñoz
17:30 18:00 Q&A Ana Jarén
18:00 18:30 Q&A Cristina Durán
18:30 19:00 Q&A Tanino Liberatore
19:00 20:00 Podcast Zona Utopia: Furia en la librería (ESP)

COMIC STAGE

12:00 12:30 Charla: Goma eva y espumas 101 con Familyof4Cosplay
12:30 13:00 Charla: Armaduras Gigantes con HispaHammer 40k
13:00 13:30 Charla: Piel Sintética (Fake Fur) con Kimera Online
13:30 14:00 Charla: Cuero con Almogáver Workshop
14:00 14:30 Por qué es más divertido hacer cosplay en grupo
14:30 15:00 Charla: Accesorios gigantes con Hephaestus Cosplay Forge
15:00 15:30 Charla: Impresión 3D con Kaotic Alchemist
15:30 16:00 Cosplay con fines benéficos
16:00 17:00 Beat the beat: Just Dance
17:00 18:00 Beat the beat: Baile libre
18:00 19:00 Beat the beat: Kahoot Comic
19:00 20:00 Beat the beat: Just Dance

SÁBADO, 4 DE MAYO

SALA COMIC 3

11:30 12:30 Presentación de novedades de Fandogamia
12:30 13:00 Presentación de novedades de La Cúpula
13:00 14:00 Presentación de novedades de Panini Cómics
14:00 16:00 Presentación de novedades de las editoriales de Illes Balears: Dolmen Editorial, Escápula Comics, Clúster de Comic, Autsaider, Ominiky Ediciones
16:00 17:00 Presentación de novedades de ECC Ediciones
17:00 18:00 Presentación de novedades de Norma Editorial
18:00 19:00 Presentación de novedades de Planeta Cómic
19:00 20:00 Presentación de novedades de Selecta Visión

SALA COMIC 4

11:00 12:00 100 años del nacimiento de Josep Coll con Jordi Riera, Victoria Bermejo, y Raquel Gu. Modera: Antoni Guiral (ESP)
16:00 17:00 Nuevas voces de la literatura juvenil con Mireia Lleó y Albert Font. Modera: Iker Mons (CAT)
17:00 18:00 Cómic y fútbol: ¿un filón por explotar? Con Àlex Santaló, Marcelo Quintanilla, Álvaro Velasco, Iñaki Sanromán y Pedro Rodriguez. Modera: Paco Gisbert (ESP)
18:00 19:00 Entrevista a una traductora de cómics: Regina López Muñoz«. Modera: Carlos Mayor. En colaboración con Red Vértice

SALA COMIC 5

11:00 12:00 Q&A Paco Roca y Rodrigo Terrasa
12:00 13:00 Encuentro con Paco Roca y el equipo de la película ‘La casa‘
13:00 14:00 Descifrando «El color de las cosas» con Martin Panchaud
14:00 15:00 Cómic, Rock y resistencia: Ladrón y el underground del cómic. Con Dani Moreno, Chema García, David Puste, JF León. Modera: Borja Crespo (ESP)
15:00 16:00 Q&A Max Baittinger
16:00 17:00 Masterclass Joso: Ilustrando un juego de mesa. Con Mado Peña y Ernest Sala.
17:00 18:00 eet & Greet: Festival de Sitges. Anécdotas, curiosidades y preguntas del público con Ángel Sala, Mónica García Massagué. Modera: Borja Crespo. (ESP)
18:00 19:00 Héroes y valientes: 45 años de MAD MAX. Con Jordi Sánchez Navarro, Núria Moreso, David Galán Galindo. Modera: Cels Piñol (ESP)
19:00 20:00 Q&A Borja González, Premio Nacional de Cómic

SALA COMIC 6

11:00 12:00 Masterclass Escola Joso: Diseño de personajes y arte conceptual para videojuegos. Con Cristina Laviña Ferez
12:00 13:00 Q&A Sana Takeda & Marjorie Liu
13:00 14:00 Q&A Fernando Trueba & Javier Mariscal
14:00 15:00 Q&A Max Sarin
15:00 16:00 Q&A Posy Simmonds
16:00 17:00 Q&A Juan Díaz Canales & Juanjo Guarnido
17:00 18:00 Q&A Emma Ríos
18:00 19:00 Q&A Tanino Liberatore
19:00 20:00 Campamento Krypton presenta: Tres europeos en la corte de DC Comics. Con Javier Rodríguez, Jorge Fornés y Cian Tormey. Modera: Barsen

SALA DE CINE

10:45 12:00 Oshi no Ko. Proyección 1 capítulo (T1). (V.O.S.E.) Presentación + Sorteo
12:00 13:00 3CAT: DEL FANZÍN AL REEL, con Bàrbara Alca, Martí Melcion y Núria Just (CAT)
13:00 15:30 ANIMACIÓN: «Heavies tendres» (80 min) – Presentación + coloquio posterior, con Juanjo Sáez y Víctor Rago. Película. CAT
15:30 18:30 ANIMACIÓN: ‘Dispararon al pianista‘ (103 min) – Presentación y coloquio posterior, con Fernando Trueba y Mariscal – Película – (ESP)
18:30 00:00 ESPECIAL MARATÓN CINE

1-Estreno: ‘Mars Express‘ (85 min.) – Presentación. – Película – V.O.S.E.
2-Especial: ‘The Crow‘- Especial 30ª Aniversario (97 min.) Presentación + coloquio, con Ángel Sala y Cels Piñol. – V.O.S.E.
3-Estreno: ‘Superjodidos‘ (Corto, 19 min) + ‘Vampira humanista busca suicida‘ (90 min.) – Presentación + sorteo regalos posterior. V.O.S.E.

00:00h Cierre MARATÓN DE CINE

COMIC STREAM

10:30 11:00 Bon dia, Comic Barcelona!
11:00 11:30 Q&A Georges Bess
11:30 12:00 Q&A Erik Kriek
12:00 12:30 Q&A Beto Hernández
12:30 13:00 Q&A Carla Berrocal
13:00 14:00 Podcast: Campamento Krypton «Generación Zinco» (ESP)
14:00 14:30 Q&A Mikael Ross
14:30 15:00 Q&A Stefano Casini
15:00 15:30 Q&A Pepe Larraz
16:00 17:00 Territorio 9 de RNE3 en directo
17:30 18:00 Q&A Pedro Cifuentes
18:00 18:30 Q&A Jordi Ribolleda
18:30 19:00 Q&A Lisa Lugrin
19:00 20:00 Podcast: La batcova (CAT)

COMIC STAGE

11:00 11:30 Charla: Goma eva y espumas 101 con Familyof4Cosplay
11:30 12:00 Por qué es más divertido hacer cosplay en grupo
12:00 12:30 Charla: Impresión 3D de Star Wars con Kaotic Alchemist
12:30 13:00 Charla: LED para cosplay con MAking Props
13:00 14:00 Super Quizz, demuestra que eres el superhéroe de los juegos de preguntas
14:00 14:30 Duelos con sables de luz con Ludosports
14:30 15:00 Cosplay con fines benéficos – Star Wars
15:00 16:00 SHAUN ELAY: Ilustración en Negativo en Directo
16:00 17:00 Beat the beat: Just Dance
17:00 18:00 May the 4th Cosplay Parade
18:00 19:00 Beat the beat: Taller de baile
19:00 20:00 Beat the beat: Just Dance

DOMINGO, 5 DE MAYO

SALA COMIC 3

11:00 12:00 Presentación de novedades de Ooso Còmic
12:00 12:30 Presentación de novedades de Salamandra Graphic y Distrito Manga
12:30 13:00 Presentación de novedades de Ricardo Peregrina
13:00 13:30 Presentación de novedades de cARTEm
13:30 14:00 Presentación de novedades de Bang y Mamut Còmics
14:00 14:30 Presentación de novedades de Ksuki
14:30 15:30 Presentación de novedades de Ediciones Marmotilla
15:30 16:30 Presentación de autores y editoriales de Polonia

SALA COMIC 5

11:00 12:00 ‘Brujas‘. Con Olga de Castro, Cristina Durán, Sandra Uve, Sara Soler y Diego Salgado. Modera: Elisa McCausland (ESP)
12:00 13:00 Mafalda: Hoy quiero vivir sin darme cuenta. Jordi Canyissà, Luna Miguel, Lola Martínez de Albornoz. Modera: Ale Samaniego (ESP)
13:00 14:00 Lovecraft en la literatura y el cómic actual. Con Iván Ledesma e Inés Galiano (CAT)
15:00 16:00 Cómo leer Brandon Sanderson. Tamara Elea Tonetti y Ángel Lorenzo (Cosmere.es). Modera: Karen Madrid (ESP)
16:00 17:00 Nuestro Ibáñez. Con JL. Martín, Raquel Gu, Antoni Guiral. Modera: Jordi Canyissà (ESP)
17:00 18:00 Los cómics y las pantallas de la Tierra Media: adaptaciones de El Señor de los Anillos y la obra de Tolkien. Con Societat Tolkien Espanyola, Smial Lorien: Carles Savall Manzano, Lara Alvarez Guerra, Pablo Costa Nebreda, Rubén Martínez Carrasco, Silvia Fibla Reverté. Modera: Karen Madrid (CAT)

SALA COMIC 6

11:00 12:00 Master Class: Tomás Hijo
12:00 13:00 Q&A Beto Hernández
13:00 14:00 Así se gesta ‘Chica y Lobo‘, del cómic a la animación», con Roc Espinet. Modera: Borja Crespo
14:00 15:00 Del story-board a la novela gráfica con César Verdúguez
15:00 16:00 Master Class: Emma Ríos
16:00 17:00 Estudios en Comicología: Los libros de teoría y divulgación del cómic en tiempos de podcast. Con Alejandro Martínez Viturtia, David Aliaga, Emili Samper. Modera: Cels Piñol (ESP)

SALA DE CINE

11:00 13:00 ANIMACIÓN: ‘Robot Dreams‘ (102 min) – Presentación. Película
13:00 15:00 ESTRENO ANIMACIÓN: ‘¡Linda quiere pollo!‘ (75 min) – Presentación. Película. V.O.S.E. + ‘Conej Steps Out‘ (Corto, 7 min)
15:00 17:00 ESTRENO: ‘Invasión‘ (92 min) – Presentación. Película. (ESP). + ‘Ratón de biblioteca‘ (Corto, 14 min)
17:00 18:45 ESTRENO: ‘Shortcomings‘, basada en el cómic de Adrian Tomine. (92 min) – Presentación. Película. V.O.S.E. En colaboración con Americana Film Fest
18:45 20:00 ESPECIAL IBÁÑEZ: ‘Imprescindibles: Ibáñez‘ (57 min) – Presentación – (ESP)

COMIC STREAM

10:30 11:00 Bon dia, Comic Barcelona!
11:00 12:00 Campamento Krypton presenta: Mechas y cómics: Tumbas de metal de destrucción masiva. Con Emma Ríos y Capitán Urías. Modera: Viruete
12:00 12:30 Q&A Emma Ríos
12:30 13:00 Q&A Max Sarin
13:00 14:00 Q&A Iván McGill
14:00 14:30 Q&A Manuel Álvarez
14:30 15:30 El fenómeno del Danmei explicado. Con Danmei España.
16:00 17:00 Territorio 9 de RNE3 en directo
17:30 18:30 Podcast: Els bufacanyes (CAT)
18:30 19:00 Anuncio ganadores World Cinematic Cosplay Summit

COMIC STAGE

11:00 11:30 Cosplay e inclusión con Wonderous Joan
11:30 12:00 Por qué es más divertido hacer cosplay en grupo
12:00 13:00 Cosplay Petit
13:00 14:00 Super Quizz, demuestra que eres el superhéroe de los juegos de preguntas
14:00 15:00 Beat the beat: Just Dance
15:00 16:00 Beat the beat: Kahoot Comic
16:00 16:30 Beat the beat: Just Dance
16:30 17:00 Beat the beat: Just Dance Kids
17:00 18:00 Comic Cosplay Parade
18:00 19:00 Beat the beat: Taller de baile

Las tres inmensas jornadas centradas en las viñetas en Comic Barcelona, con la habitual zona comercial y multitud de actividades paralelas, también contó con la sección Comic Pro, impulsada nuevamente con fuerza para dar voz a la actividad profesional con un apartado que incluye unas jornadas con distintas ponencias y debates relacionados con varios aspectos de la autoría y la edición de cómics -organizadas en colaboración con el Colectivo de Autoras-, así como los encuentros entre artistas y editores nacionales e internacionales y el mercado de derechos. Comic Barcelona contó con una considerable presencia de expositores, con nuevos espacios consolidados, como la zona Alter Comic Barcelona, dedicada a las editoriales independientes. Algunos apartados señeros, como la zona dedicada a los Fanzines, ha sido relanzada con éxito de participación, así como el Artist Alley. La oferta cultural seguirá buscando y reflejando todas las tendencias en el sector, con ponencias y debates en torno a la historieta en sus múltiples facetas, con la autoría y la historia del medio en nuestras fronteras como columna vertebral. El público variado y entregado que se acerque a Comic Barcelona podrá disfrutar con una amplia variedad de viñetas, de estilos y procedencias diversas, que van desde los títulos más populares y líderes en ventas hasta la innovación y el atrevimiento de la edición independiente y creadores/as emergentes, sin olvidar a los grandes clásicos. La sección Comic Forum, donde los/as invitados/as participan en una entrevista y un encuentro con preguntas por parte del público asistente, este año podrá verse en streaming desde cualquier parte del planeta.

Hasta aquí nuestra cobertura informativa sobre el 42 Cómic Barcelona 2024 que transcurrió entre el viernes día 03 hasta el domingo 05 de mayo del 2024 en el recinto Fira de Montjuic de Barcelona. Cobertura a cargo de la Redacción de nuestro Blog electrónico que estuvo muy presente durante esos tres intensos días en que duró este importante evento cultural y editorial. Confiarnos en reencontrarnos con los lectores de nuestro Blog que tengan previsto asistir al próximo 43 Cómic Barcelona 2025 cuando se celebre en la primavera del año que viene. De momento nos despedimos de tod@s vosotr@s con el buen sabor de boca que nos ha dejado la asistencia y la cobertura de esta 42ª edición del salón del cómic. Comprobamos con sumo agrado que la asistencia de los visitantes se aproximó bastante a las cifras récord de participación de los años previos a la era pre covid. Y constatamos la excelente calidad de las exposiciones de los autores y dibujantes de la convocatoria de este año.

10 de desembre de 2024

A 25 anys de “The Matrix”

Post By César A. Alvarez Oci i Cultura No Comments

1999 està considerat per la crítica cinematogràfica internacional com un dels anys millors i més prolífics en grans obres per a la gran pantalla de tota la història del Setè Art. Exemple representatiu d’això va ser l’oscaritzada pel·lícula titulada “The Matrix” estrenada durant aquest memorable any i dirigida pels germans Wachowski i que va comptar amb un repartiment excepcional de grans actors d’aquell moment especial. Es tracta d’un film de l’important gènere de la Ciència-Ficció del qual molts crítics van afirmar al seu dia que es tractava de la pel·lícula definitiva d’aquest gènere. L’any en curs del 2024 es compleixen, per tant, vint-i-cinc anys de l’estrena d’aquesta mítica pel·lícula que serà la protagonista absoluta d’aquest assaig de cinema.

The Matrix (titulada Matrix en espanyol) és una pel·lícula de ciència ficció escrita i dirigida pels germans Wachowski i protagonitzada per Keanu Reeves, Laurence Fishburne, Carrie-Anne moss i Hugo Weaving. Estrenada als Estats Units el 31 de març de 1999. És el primer lliurament de la trilogia de Matrix de la qual deriven (atès el seu èxit) una sèrie de videojocs, curts animats i còmics.

La pel·lícula va ser reconeguda per l’Acadèmia amb 4 Premis Óscar (Millor Muntatge, Millor So, Millor Edició de So i Millors Efectes Visuals).

Tot i que s’ha tornat una pel·lícula de culte, i en el seu argument s’estableixen paral·lelismes amb conceptes religiosos, filosòfics i ideològics; va marcar un abans i un després als efectes visuals de l’època. Dentre els quals es destaca el «temps bala», tècnica que consisteix a aparentar que es congela l’acció mentre la càmera segueix movent-se al voltant de l’escena. L’efecte visual s’aconsegueix utilitzant múltiples càmeres que graven l’acció des de diferents posicions a una quantitat elevada de fotogrames per segon; posteriorment s’intercalen els fotogrames de cadascuna de les càmeres. Encara que és un efecte molt revolucionari no va ser la primera vegada que feia la seva aparició al cinema (anteriorment va ser usat en pel·lícules com Jumanji, entre d’altres), però va ser amb aquest film innovador quan va sorgir un gran interès per aquest efecte, posteriorment utilitzat en diverses pel·lícules.

The Matrix (1999). Hermanos Wachowsky

Argument: Thomas Anderson (Keanu Reeves) és programdador informàtic de dia i un hacker anomenat Neo de nit. Fa tota la vida intuint que hi ha alguna cosa més, que hi ha alguna cosa que falla i aquest dubte es veu reafirmat amb un missatge rebut a l’ordinador: «Matrix et posseeix». Així, Neo comença la recerca desesperada d’una persona de la qual només ha sentit a parlar: un altre hacker, anomenat Morfeu (Laurence Fishburne), algú que pot donar-li la resposta a les preguntes que persegueix: què és Matrix? i per què ho posseeix?Morfeu i el seu equip, en adonar-se que els seus enemics estan buscant Neo, decideixen entrar-hi en contacte. La hacker Trinity (Carrie-Anne Moss), amiga de Morfeu, el condueix fins a ell i la resposta que busca. Però per obtenir-la ha de renunciar a la vida anterior ia tot el que havia conegut abans. El símbol del procés és acceptar prendre una píndola vermella; en canvi, la píndola blava podria tornar-lo al seu món actual sense que, aparentment, res del que està passant no hauria passat. Neo accepta prendre la pastilla vermella, oblidar la seva vida i tot allò que coneix per descobrir «què és Matrix».

Neo descobreix que el món en què creia viure no és més que una simulació virtual a la qual es troba connectat mitjançant un cable endollat ​​al cervell. Les milers de milions de persones que viuen (connectades) al seu voltant, estan sent cultivades de la mateixa manera per poder donar energia a les màquines. Aquesta il·lusió col·lectiva (o simulació interactiva) és coneguda com Matrix (la matriu).

The Matrix (1999). Hermanos Wachowsk

El grup de rebels del món real liderats per Morfeu, rescata Neo de la collita de persones on estava pres. Un cop alliberat, Morfeu li explica en què consisteix la realitat: perquè la realitat no és la realitat. Es troben a prop de l’any 2199 (encara que aquesta és la data que Morfeu estima, en realitat són a prop del 3199 tal com es descobreix al final de Matrix Reloaded) i la humanitat està esclavitzada per les màquines, que després del desenvolupament de la IA ( Intel·ligència Artificial) es van rebel·lar contra el seu creador, l’home. La revolució va desembocar en una gran guerra per la supervivència dels dos contendents. Aquesta, alhora, va desembocar en el deteriorament del medi ambient fent-lo insostenible per a home i màquina.

Les màquines, després de vèncer la guerra i quedar privades de l’energia solar que necessitaven per funcionar, ara dominen la superfície terrestre i empren l’espècie humana com a font d’energia, collint-los en grans camps de cultiu. També Morfeo parla, encara que indirectament, de l’operació Tempesta negra, Dark Storm, la qual, durant la guerra entre humanitat i màquines, es va idear per debilitar les màquines, que funcionaven amb energia solar.

Morfeu també explica a Neo que creu que ell és «l’Elegit». Entre els supervivents humans, organitzats en un darrer reducte del subsòl anomenat Sion, hi ha una profecia, que augura un elegit que serà capaç d’alliberar la humanitat de l’esclavitud a què està sotmesa. «El Triat» podrà canviar Matrix a la seva voluntat, atorgant així la victòria als humans.

The Matrix (1999). Hermanos Wachowsky

El món virtual de Matrix es converteix en el camp de batalla on Neo haurà de combatre contra els agents de Matrix, que són uns programes en forma humana capaços de posseir qualsevol habitant de Matrix que la resistència no hagi alliberat, i en particular contra el temible Agent Smith (Hugo Weaving). Aquests intenten impedir que els rebels rescatin les persones que estan connectades, ja que estan programats per capturar qualsevol intrús que alteri la realitat de Matrix. En aquest món virtual, els éssers humans que són conscients de la veritable essència del que els envolta, són capaços de desafiar parcialment les lleis físiques i fer gestes sorprenents. El que el grup no sap és que Cypher, un veterà membre de la nau, els trairà en entrar en tractes amb l’Agent Smith per lliurar-lo a Morfeu.

Un dia, Morfeu decideix anar a Matrix perquè Neo vegi l’oracle, el mateix que va fer la profecia. Ella li diu que no és «l’elegit», afegint «potser a la propera vida», però que Morfeu hi creia cegament. Afegeix que Neo hauria d’escollir entre salvar la pròpia vida o la de Morfeu. En tornar de parlar amb l’oracle, es veuen atrapats per agents i policies a l’edifici per on van entrar. Maten Mouse i capturen Morfeu quan aquest intentava salvar Neo. Els altres escapen, però el traïdor Cypher mata Dozer, Apoc i Switch i només queden amb vida Trinity, Neo, Morfeu i Tank, que, encara que ferit, s’encarrega d’eliminar el traïdor per salvar els seus companys. Quan desconnectaran Morfeu, perquè les màquines no obtinguin els codis de l’ordinador central de Zion, Neo recorda les paraules de l’oracle i decideix anar a rescatar-lo.

The Matrix (1999). Hermanos Wachowsky

En no aconseguir dissuadir-ho, Trinity decideix acompanyar-ho. Després d’una lluita espectacular contra els soldats i agents que custodien l’edifici on Morfeu està detingut, aconsegueixen alliberar-lo. Morfeu i Trinity tornen al món real pel telèfon d’una estació de metro, però quan Neo els seguiria, l’Agent Smith els ho impedeix. En comptes de fugir, s’enfronta a ell i amb dificultat el venç, però l’Agent Smith pren un altre cos pel que Neo intenta escapar seguit de dos agents més, però l’Agent Smith el mata abans de poder tornar. Morfeu està estremit, ja que a més hi ha sentinelles atacant la nau, però Trinity diu al cos de Neo que no pot estar mort. Ell ha de ser «l’elegit» perquè l’oracle li va dir a ella que s’enamoraria de l’elegit i Trinity n’estava enamorada, el besa i el Neo ressuscita. Sorprès, l’Agent Smith li dispara, però Neo atura les bales, parant amb facilitat els cops i el destrueix. Els altres dos agents fugen. Neo s’adona que és «l’elegit». Neo torna al món real just abans que Morfeu utilitzi un pols electromagnètic contra els centineles (màquines enemigues) que havien envaït la nau.

Repartiment.

  • Keanu Reeves interpreta el paper protagonista de Thomas Anderson /Neo: Un programador informàtic de la corporació Metacortex que treballa a les nits com a hacker. És perseguit per l’agent Smith i buscat per Morfeu per treure’l de la matrix i ensenyar-li el món real.Reeves va descriure el seu personatge com algú que sentia que alguna cosa anava malament, i que estava buscant Morfeu i la veritat per alliberar-se. La primera opció de les germanes Wachowski per al paper de Neo era Johnny Deep, però Warner Bros va buscar Brad Pitt o Val Kilmer. Tot seguit vegem la resta del repartiment d’aquesta mítica pel·lícula de ciència-ficció.
  • Carrie-Ann Moss com Trinity.
  • Laurence Fishburne com Morfeo.
  • Hugo Weaving com Agente Smith.
  • Joe Pantoliano com Cypher.
  • Gloria Foster com El Oráculo.
  • Marcus Chong com Tank.
  • Belinda McClory com Switch.
  • Anthony Ray Parker com Dozer.
  • Julian Arahanga com Apoc.
  • Matt Doran com Mouse.
  • Paul Goddart com Agente Brown.
  • Robert Taylor com Agente Jones.
  • Bill Young com Teniente.
  • Rowan Witt com el «niño de la cuchara».

Influències.

Alguns mitjans de comunicació, al seu dia, la van definir com «la Bíblia digital», cosa que dóna una imatge força concreta de la cinta. Es podria dir que és l’etern exemple del mite de la caverna de Plató, portat al cinema de ciència ficció amb la base d’una futura guerra home-màquina.

“Matrix és la pel·lícula més filosòfica que s’hagi fet mai: cada pas del seu vertiginós argument es pot posar en connexió amb algun problema filosòfic. Si el món que coneixem no és res més que un somni virtual nostre, converteix això al somni en realitat? Si tinguéssim la possibilitat de sortir d’aquest món somiat per tornar a un altre de més real però menys agradable —prendre la pastilla vermella—, seria un fracàs moral no fer-ho? Per què els éssers humans són més valuosos que [eventuals futurs] mecanismes electrònics intel·ligents? La ment pot viure sense el cos o el cos sense la ment?”.

William Irvin.

Referències i similituds:

  1. La «pluja digital» de Matrix (els patrons de text verd que cauen representant el codi de Matrix) reestructuren l’obertura de la primera pel·lícula de Ghost in the Shell, estrenada el 1995 (4 anys abans que Matrix).
  2. L’escena del començament en què Trinity escapa dels agents, en la presa on aterra sobre el sostre, és gairebé idèntica a la presa en què la major Kusanagi persegueix el primer titella en Ghost in the Shell.
  3. La presa en què el primer titella escapa de Batou al mercat a la primera Ghost in teh Shell i la presa en què Neo escapa d’un trio d’agents al mercat. Totes dues preses coincideixen en l’explosió de síndries i en els civils terroritzats pel foc creuat de la persecució.
  4. El famós tiroteig del vestíbul, que presenta Neo i Trinity protegint-se del foc darrere d’uns pilars de pedra, i l’escena de GITS on Kusanagi ho fa durant la seva batalla contra el tanc.
  5. També hi ha una clara relació entre el concepte de la matriu i els cervells interconnectats cibernèticament com a inconscient col·lectiu presentats a Ghost in the Shell.
  6. Hi ha similituds entre els arguments de les dues pel·lícules. A GITS, al començament Kusanagi busca el Puppet Master per arrestar-lo, mentre que sobre el final de la pel·lícula, es revela que en realitat és el mestre de les marionetes qui busca Kusanagi per fusionar-se amb ella. A Matrix, Neo és qui al començament busca Morfeu, quan finalment el troba, Morfeo li confessa que en realitat era ell qui va estar buscant tota la seva vida a l’«Elegit» (Neo).
  7. Ambdues sèries manegen mitologies similars, així com els seus temes i arquetips estan relacionats amb el llibre Neuromancer de William Gibson i altres de les seves històries.
  8. A la porta de l’habitació de Neo es pot apreciar el número 101, el qual té una notòria referència a l’Habitació 101 de la novel·la 1984 de George Orwell.

Finalment, les germanes Wachowski, creadores de la trilogia Matrix, van reconèixer la influència de Ghost in the Shell en una entrevista.

3 de desembre de 2024

“EL CLUB DE LA LLUITA” va obrir fa 25 anys

Post By César A. Alvarez Oci i Cultura No Comments

Fa 25 anys va ser el 1999 i això vol dir que va ser un dels anys més prolífics i creatius de tota la història del cinema. La crítica cinematogràfica especialitzada del moment va considerar a “El Club de la lluita” (Fight Club) com una de les millors pel·lícules no només d’aquell memorable 1999 sinó de la totalitat de la dècada dels anys noranta.

En totes les llistes d’èxits elaborades pels crítics de cinema internacional d’aquell any tant Fight Club com The Matrix figuren alternativament com la primera i la segona millors pel·lícules en totes aquestes llistes. de forma agredolça el desencís i les frustracions de tota una generació de joves que van complir els 30 anys durant la finisecular dècada dels 90. A aquesta generació perduda se la coneix, sobretot, com la Generació X. Tant la novel·la homònima de Chuck Palahniuk publicada el 1996 com la seva versió cinematogràfica realitzada pel director David Fincher i estrenada el 1999 reflecteixen de forma àcida frustrats de l’anomenada Generació X. Les dues versions no estan exemptes d’una implacable i satírica crítica social condimentada amb una certa filosofia nietzscheana que, en algunes escenes del film, desemboca en una visió obertament nihilista. i distribució als video clubs. Va ser una controvèrsia al voltant de l’ús i foment de la violència explícita tan sols comparable a l’estrena i distribució gairebé trenta anys abans de La taronja mecànica (1971) de Stanley Kubrick. a la novel·la homònima de l’escrtitor Chuck Palahniuk.La cinta va ser dirigida per David Fincher i protagonitzada per Edward Norton, Brad Pitt i Helena Bonham Carter. Norton interpreta el protagonista, un “home comú”, el nom del qual no es revela, que està avorrit amb la seva professió liberal , així que funda un “club de baralles” clandestí amb un venedor de sabons anomenat Tyler Durden (interpretat per Brad Pitt), i es veu embolicat en una relació amb aquest i amb Marla Singer, interpretada per Helena Bonham Carter.

El club de la lucha (1999) David Fincher

La novel·la de Chuck Palahniuk va ser escollida per Laura Ziskin, productora de la 20th Century Fox, qui va contractar Jim Uhls per escriure el guió de l’adaptació cinematogràfica. David Fincher va ser contractat com a director entusiasta d’aquest projecte. Fincher va desenvolupar el guió amb Uhls. Director i elenc van comparar la pel·lícula amb Rebel sense causa (1955) i El Graduat (1967). Fincher va utilitzar la violència del film com a metàfora del conflicte entre les generacions joves i el sistema de valors publicitari.

Va copiar els matisos homoeròtics de la novel·la fent-la incòmoda al públic i evitar que anticipessin el dramàtic gir final.Als executius de l’estudi no els va agradar la pel·lícula i van reestructurar la campanya de màrqueting per intentar reduir les possibles pèrdues.Fight Club no va complir les expectatives de l?estudi a taquilla i va rebre reaccions polaritzades per part de la crítica, tornant-se una de les pel·lícules més controvertides i discutides d?aquell any. Els crítics van elogiar l’actuació, la direcció, els temes i els missatges, però van debatre la violència explícita i l’ambigüitat moral. Amb el temps la recepció del film per part de la crítica i el públic va ser molt positiva i va obtenir un gran èxit crític i comercial amb el seu llançament en DVD, facilitant que es convertís en una pel·lícula de culte. Avui està considerada per molts com una de les millors pel·lícules de la dècada del 1990.

Argumento.

El narrador (Edward Norton) és emprat d’una empresa automobilística que pateix insomni. En negar-se el metge a receptar-li medicació i queixar-se del seu patiment, li replica que vagi a un grup de suport per veure què és el patiment de veritat. Assisteix a un grup de suport de víctimes de càncer testicular convencent-los que ell també té la mateixa malaltia, trobant un alliberament emocional que li guareix l’insomni. Convertit en un addicte als grups de teràpia ia la farsa de passar-se per víctima, li molesta la presència d’una altra impostora —Marla Singer (Helena Bonham Carter)—, així negocia amb ella evitar coincidir en les mateixes reunions. En tornar d’un vol de negocis, troba el seu apartament destrossat per una explosió. Truca a Tyler Durden (Brad Pitt), venedor de sabó que va conèixer en un avió i es reuneixen en un bar. Després de conversar sobre consumisme Tyler convida el narrador a quedar-se a casa amb la condició que el colpegi. Tots dos s?enfronten a una baralla fora del bar i el narrador es muda a la demacrada casa de Tyler. Continuen tenint més baralles fora del bar, atraient més curiosos. Les baralles passen al soterrani del bar, on es funda un club de lluita regit per una sèrie de regles.

El club de la lucha (1999) David Fincher.

Marla pateix una sobredosi de pastilles i telefona al narrador perquè l’ajudi; ell la ignora, no obstant Tyler pren la crida de Marla i va per ella. Tyler i Marla comencen una relació, en què Tyler avisa el narrador que mai no parli a Marla sobre ell. Es formen més clubs de lluita pel país, convertint-se en una organització anticapitalista i anticorporativista anomenada Project Mayhem (Projecte Caos), amb Tyler com a líder. El narrador es queixa a Tyler que vol involucrar-se més en l’organització, i després Tyler desapareix. En morir un membre (Bob) del Project Mayhem, el narrador intenta tancar l’organització i seguir la pista de Tyler. En una de les ciutats, un membre del projecte truca al narrador pel nom de Tyler Durden. El narrador truca a Marla des de la seva habitació d’hotel descobrint que la Marla també creu que és Tyler. Aneu a Tyler Durden a l’habitació i li explica que són personalitats dissociades dins del mateix cos. Tyler controla el cos del narrador quan aquest dorm.

Fotograma 3: El club de la lucha (1999) David Fincher.

Després de la conversa, el narrador es queda inconscient. Quan desperta, descobreix pel registre de trucades de telèfon que Tyler havia fet trucades durant el seu esvaïment. Decobreix els plans de Tyler de produir el caos social destruint els edificis que contenen registres de companyies de targetes de crèdit. Així serien destruïts els fitxers de deutes bancaris de gran part de la població. El narrador contacta amb la policia, però els agents amb què parla també són membres del Projecte i intenten “tallar-li les pilotes” per revelar els secrets de l’organització. El protagonista aconsegueix escapar traient-li la pistola a un dels agents. Arriba a un dels edificis a demolir i intenta desactivar explosius en un edifici, però Tyler el sotmet i es desplaça a un altre edifici per contemplar l’explosió. El narrador, fustigat a punta de pistola per Tyler, descobreix que en compartir cos amb Tyler també subjecta la mateixa pistola. Accepta la seva personalitat (Tyler Durden) i es dispara a la galta fent-li saber al seu altre jo que no ho necessita més a la seva vida. Tyler es desploma amb un orifici de bala a la part posterior del cap, per la qual cosa el narrador deixa de projectar-lo mentalment. Després membres del Project Mayhem li porten a Marla segrestada, creient que és Tyler i els deixen tot sol. Detonen els explosius, tirant a baix els edificis, mentre el narrador i la Marla observen l’escena, agafats de la mà.

El club de la lucha (1999) David Fincher.

Reparto.

  • Edward Norton – El narrador, un especialista en recuperació d?automòbils itinerant que pateix d?insomni. Al llarg de la pel·lícula adopta diversos sobrenoms, inclosos “Jack”, “Cornelius”, “Rupert” i “Travis”.
  • Brad Pitt – Tyler Durden, un venedor de sabó que es troba amb el narrador en un dels viatges de negocis.
  • Helena Bonham Carter – Marla Singer, una dona amb qui es troba el narrador, que va a grups de suport per a la catarsi i nota que també simulen símptomes. És complexa i té tendències suïcides.
  • Meat Loaf – Robert Paulson, un home amb qui el narrador es reuneix al grup de suport per al càncer testicular.
  • Jared Leto – Angel Face, un home a qui Tyler Durden recluta al club de lluita i l’inclou per a missions per al Project Mayhem.
  • Zach Grenier – Richard Chesler, el cap del narrador.
El club de la lucha. David Fincher.

Els rols addicionals inclouen: Thom Gossom Jr. (en) com el Detectiu Stern, un investigador policial que investiga l’explosió del departament del narrador; Bob Stephenson com a oficial de seguretat de l’aeroport que deté el narrador; Joon B. Kim com a Raymond K. Hessel, un jove empleat d’una botiga de conveniència; Peter Iacangelo com a Lou, un home agressiu que és amo del bar on es duu a terme el club de lluita, i David Andrews com a Thomas, membre del grup de suport per al càncer testicular del narrador. Tim de Zarn (en), Ezra Buzzington i David Lee Smith apareixen com a companys de treball del narrador, i Richmond Arquette interpreta el seu metge.

Temas.

El personatge és un “invers noventer” de El graduat: “un paio que no té un món de possibilitats davant seu, (…) no pot imaginar una manera de canviar la seva vida.” Confós i enfurismat respon al seu entorn creant a la seva ment Tyler Durden, una mena de superhome Nietzscheano. Mentre Tyler és el que el narrador volia ser, ell no és empàtic i no ajuda el narrador a prendre decisions a la seva vida “que són complicades i tenen implicacions morals i ètiques.” El director va explicar que Tyler pot tractar els conceptes de les nostres vides de manera idealista, però no té res a veure amb els compromisos de la vida real com l’home modern ho sap. Això és: No ets realment necessari per a molt del que està passant. Està construït, només cal executar-se ara. Mentre els executius de l’estudi temien que Fight Club fos “siniestra i sediciosa”, Fincher va buscar fer-la “divertida i sediciosa” en incloure l’humor per temperar l’element sinistre. Va dir que Fight Club era una cinta del gènere “Coming-of-age”, destinada a 30 anys. Descriu el narrador com un “home comú”, personatge sense nom al film. Va delinear el rerefons del narrador: “Ell tracta de fer tot el que li van ensenyar a fer, buscant encaixar al món convertint-se en el que no és.” El narrador no pot trobar la felicitat, així que recorre el sender de la il·luminació en què ha de “matar” els seus pares, el seu Déu, i el seu mestre. Al principi del film, ell ha “matat” els seus pares. Amb Tyler Durden, mata el seu Déu fent coses que se suposa que no ha de fer. Completa el procés de maduració matant el seu mestre, Tyler Durden.

El club de la lucha (1999) David Fincher.

Fotograma 6: El club de la lucha (1999) David Fincher.

Uhls va descriure a Fight Club com una “comèdia romàntica”, que “té a veure amb les actituds dels personatges cap a una relació sana, una gran quantitat de comportament que sembla poc saludable i dur l’un a l’altre, però de fet funciona per a ells, perquè tots dos personatges estan fora de l’abast psicològicament.” El Narrador busca la intimitat, però ell ho evita amb Marla Singer, veient-hi massa de si mateix. Mentre que Marla és una perspectiva seductora i negativista per al narrador, ell en canvi abraça la novetat i l’emoció que ve fent-se amic de Tyler Durden. El narrador se sent còmode en estar connectat personalment a Tyler Durden, però es posa gelós quan Tyler es veu embolicat sexualment amb Marla. Quan el Narrador discuteix amb Tyler sobre la seva amistat, Tyler li diu que ser amics és secundari per seguir la filosofia que han estat explorant. Tyler també suggereix fer alguna cosa amb Marla, cosa que implica que ella és un risc per ser eliminat. Quan Tyler ho diu, el Narrador s’adona que els seus desitjos haurien d’haver-se centrat en Marla i comença a apartar-se del camí de Tyler.El Narrador s’allunya de Tyler arribant a un punt mitjà entre els dos conflictius.El narrador no és conscient immediatament que Tyler Durden s’hi va originar i està sent projectat mentalment. Ell també promou erròniament els clubs de baralla com una forma de sentir-se poderós, encara que la condició física del narrador empitjora mentre que l’aparença de Tyler Durden millora. Mentre que Tyler desitja “experiències reals” de baralles reals com el Narrador al principi, ell manifesta una actitud nihilista de rebutjar i destruir institucions i sistemes de valors. La seva naturalesa impulsiva, que representa això, transmet una actitud que és seductora i alliberadora per al Narrador i els membres del Project Mayhem. Les iniciatives i mètodes de Tyler es tornen deshumanitzants; ell ordena al voltant dels membres del Project Mayhem amb un megàfon similar als directors de campaments xinesos de reeducació.

El club de la lucha (1999) David Fincher.

Fight Club examina l’angoixa de la Generació X com “els fills del mitjà de la història”. Norton va dir, Fight Club examina els conflictes de valors de la Generació X, com la primera generació criada a la televisió “que té el seu sistema de valors dictada en gran mesura per la cultura publicitària”, inclou valors del tipus aconseguir la “felicitat espiritual a equipament casolà”, per després despertar al buit d’aquest “sistema de valors rebuts”. Pitt va dir, “Fight Club és una metàfora de la necessitat de travessar els murs que posem al voltant de nosaltres mateixos i només anar per ella, per així poder experimentar el dolor per primera vegada.” El film també és paral·lel a Rebel sense causa (1955). Totes dues investiguen les frustracions de les persones que viuen al sistema. Els personatges, després de patir l?emasculació social, es redueixen a “una generació d?espectadors”. Una cultura publicitària defineix els “significants externs de la felicitat” de la societat, cosa que provoca una persecució innecessària dels béns materials que reemplaça la més essencial recerca de la felicitat espiritual. El seu personatge també camina pel seu apartament mentre que els efectes visuals identifiquen les seves moltes pertinences d’IKEA. Fincher va descriure la immersió del Narrador, “Era només la idea de viure en aquesta idea fraudulenta de felicitat.” Pitt va explicar la dissonància, “Crec que hi ha un mecanisme d’autodefensa que impedeix que la meva generació tingui una connexió honesta real o compromís amb els nostres veritables sentiments. Estem encoratjant els equips de futbol, ​​però no jugarem allà. Estem tan preocupats amb el fracàs i l’èxit, com si aquestes dues coses són tot el que et resumirà al final.”La violència als clubs de baralla no serveix per promoure o glorificar el combat físic, sinó perquè els participants experimentin sentiments en una societat on estan entumits d’una altra manera. Les lluites representen tangiblement una resistència a l’impuls de ser “tancats” a la societat. Norton va creure que la lluita entre els homes treu la “por al dolor” i “la confiança en els significats materials de la seva autoestima”, deixant-los a experimentar una cosa valuosa. Quan les lluites evolucionen cap a la violència revolucionària, la pel·lícula només accepta a mitges la dialèctica revolucionària de Tyler Durden; el Narrador retrocedeix i rebutja les idees de Durden.Fight Club deliberadament dóna forma a un missatge ambigu, la interpretació del qual queda en mans de l?audiència. Fincher va elaborar, “M’encanta la idea que pots tenir feixisme sense oferir cap direcció o solució. No és l’objectiu del feixisme dir, ‘Aquest és el camí que hem de seguir’?. Però aquesta pel·lícula no podria estar més lluny d’oferir “algun tipus de solució”.

El club de la lucha (1999). David Fincher.

Producción.

Creación.

La novel·la Club de la lluita de Chuck Palahniuk es va publicar el 1996. Abans d?això, un empleat de la productora 20th Century Fox va enviar un preliminar de la novel·la al creatiu de la companyia Kevin McCormick. Aquest va fer que es revisés la novel·la per veure les possibilitats de fer una adaptació cinematogràfica, però finalment va ser desestimada. Després McCormick ho va enviar als productors Lawrence Bender i Art Linson, que també ho van desestimar. Tot i això, els productors Josh Donen i Ross Bell el van veure potencial i van expressar el seu interès. Van arreglar unes lectures no remunerades del guió amb actors per determinar-ne la longitud, i la lectura inicial va durar sis hores. Els productors van tallar seccions per reduir el temps d’execució i després van enregistrar la versió curta dels diàlegs. Bell va enviar l’enregistrament a Laura Ziskin, cap de Fox 2000, que després de sentir la cinta va comprar els drets de Fight Club a Palahniuk per 10.000 dòlars.

Ziskin inicialment va considerar contractar Buck Henry per a l’adaptació del guió, per les similituds de Fight Club amb la pel·lícula El Graduat, l’adaptació del qual va anar a càrrec d’Henry. Donen i Bell van rebre pressió d’un nou guionista, Jim Uhls, i finalment el van escollir per sobre de Henry. Bell va mantenir contactes amb quatre directors per realitzar la pel·lícula. Va considerar Peter Jackson com la millor opció, però aquest estava massa atrafegat. Van enviar el llibre a Bryan Singer, però aquest ni tan sols el va llegir. Danny Boyle va arribar a llegir el llibre ia reunir-se amb Bell, però finalment es va decantar per una altra pel·lícula. David Fincher, que havia llegit Fight Club i fins i tot va arribar a intentar comprar-ne els drets, va parlar amb Ziskin sobre dirigir la cinta. Al principi va tenir dubtes d’acceptar treballar per a 20th Century Fox, a causa d’una mala experiència a l’hora de dirigir Alien 3. Per arreglar la seva relació amb l’estudi, es va reunir amb Ziskin i el director de l’estudi Bill Mechanic. A l’agost de 1997, 20th Century Fox va anunciar que seria Fincher qui dirigís l’adaptació de Fight Club.

El club de la lucha (1999). David Fincher.

Casting.

El productor Ross Bell es va reunir amb l?actor Russell Crowe per discutir la possibilitat d?interpretar el paper de Tyler Durden. El productor Art Linson, que es va unir tard al projecte, es va reunir amb un altre candidat, Brad Pitt. Linson èra lo productor cap, per çò que los estudis decidiguèron donar lo papièr a Pitt en luòc de a Crowe.Pitt buscava una nova pel·lícula després del fracàs de la seva pel·lícula Meet Joe Black de 1998, a més que els estudis creien que Fight Club seria un major èxit comercial comptant amb una gran estrella. Finalment la Fox va contractar Pitt i li va oferir un salari de disset milions de dòlars per la pel·lícula.Pel paper del narrador sense nom, l’estudi desitjava un “actor més sexy” com Matt Damon per incrementar les possibilitats comercials. Fincher, no obstant això volia a Edward Norton per al paper. 20th Century Fox va oferir a Norton la suma de 2,5 milions de dòlars perquè treballés a Fight Club. Per poder treballar a Fight Club va haver de signar un contracte amb la Para-mount que estipulava que apareixeria en una de les futures pel·lícules de la companyia per un salari menor.Al gener de 1998, 20th Century Fox va anunciar que Brad Pitt i Edward Norton serien els protagonistes de la cinta. Els actors van preparar els seus papers prenent lliçons de boxa, taekwondo i elaboració de sabó. Pitt va visitar, de forma voluntària, un dentista perquè li piqués les dents del davant perquè el personatge no tingués la dentadura perfecta. Les peces es van restaurar després de l’enregistrament de la pel·lícula.Per al paper de Marla Singer Fincher va escollir fer una audició amb Helena Bonham Carter basant-se en la seva actuació en una pel·lícula de 1997.

Guion.

El guionista Jim Uhls va treballar al primer esborrany del guió, que no incloïa la utilització de voice-over ja que la indústria ho percebia com una tècnica de la qual s’havia abusat en el passat. Quan Fincher es va unir al projecte, va pensar que la pel·lícula requeria aquesta tècnica, ja que creia que “la gràcia” de la pel·lícula provenia de la veu del narrador. El realitzador va dir que la pel·lícula sense voice-over semblava ser “trist i patètica”. Fincher i Uhls van treballar el guió entre sis i set mesos i el 1997 van comptar amb un tercer esborrany que reordenava la història i deixava fora alguns elements de la novel·la. En començar a treballar el seu personatge, Pitt estava preocupat perquè creia que el seu personatge, Tyler Durden, era massa unidimensional. Fincher va buscar l’ajuda de l’escriptor i director Cameron Crowe i va contractar el guionista Andrew Kevin Walker per ajudar. El realitzador va convidar Pitt i Norton per revisar el guió produint cinc revisions en un any.

Chuck Palahniuk va elogiar l’adaptació cinematogràfica de la seva novel·la i com la trama estava més racionalitzada que la del llibre. “si ho accepta tot fins a aquest punt, acceptarà el gir de la trama. Si segueixen a la sala de cinema, se la quedaran”. de Palahniuk conté temàtica homoeròtica, les quals es van incloure a la pel·lícula per fer que el públic se sentís incòmode i per accentuar la sorpresa dels girs a la trama L’escena en què Tyler Durden es banya estant a prop el narrador és un dels exemples; la frase, “Em pregunto si una altra dona és realment la resposta que necessitem” va ser per suggerir responsabilitat personal més que homosexualitat. escena del principi de la pel·lícula en què Tyler Durden insereix un canó de pistola a la boca del narrador. narrador és internat en una institució mental. protagonistes d’ambdues pel·lícules troben una posició intermèdia entre dues divisions de si mateix. acceptessin la seva derrota”.

El club de la lucha (1999) David Fincher.

Filmación.

Els directius de l’estudi Mechanic i Ziskin van preveure un pressupost inicial de 23 milions de dòlars per finançar el film, però, iniciada la producció, es va incrementar fins a 50 milions. New regency va pagar la meitat i després va pujar fins a 67 milions. El directiu de New Regency i productor executiu de la pel·lícula Arnon Milchan va demanar a Fincher que reduís els costos com a mínim 5 milions. El director es va negar, i Milchan va amenaçar Mechanic amb abandonar el projecte. Mechanic va buscar reafirmar el suport de Milchan enviant-li cintes de les parts filmades. Després de veure tres setmanes de filmacions, Milchan va restablir el finançament de New Regency. Es va fixar el pressupost final de la pel·lícula en 63 milions de dòlars. Té les escenes de molt coreografiades i els actors van haver de “donar-ho tot” per capturar efectes realistes com ser apallissats. La maquilladora Julie Pearce, que va treballar per a Fincher a The Game (1997), va estudiar arts marcials i boxa per donar realisme als lluitadors. Els maquilladors van dissenyar dos mètodes per crear suor al moment: vaporitzant aigua mineral sobre una capa de vaselina i usant l’aigua sense adulterar per al “suor mullat”. Meat Loaf, que interpreta el paper d’un lluitador del club, va fer servir un arnès de més de 40 quilos per simular els pits per al paper i també unes alces d’uns 20 cm a la seva escena amb Norton per semblar més alt.La filmació va durar 138 dies i Fincher va omplir més de 1500 rotllos de pel·lícula, el triple del que és habitual en un film de Hollywood. Els llocs d’enregistrament es van ubicar a Los Angeles i rodalies ia l’estudi Century City. El dissenyador de producció Alex McDowell va construir més de setanta decorats. L’exterior de la casa de Tyler Durden es va construir a San Pedro, Califòrnia i l’interior a l’estudi insonoritzat. Es va dotar a l’interior d’un aire deteriorat mostrant el món fraccionat dels personatges. L’apartament de Marla Singer es va basar en unes fotografies dels apartaments Rosalind Apartments ubicats a la zona baixa de Los Angeles. La producció final es va compondre de 300 decorats, 200 localitzacions i efectes visuals.

El club de la lucha. David Fincher.

Cinematografía.

Fincher va fer servir el format Super 35 per filmar Fight Club que donava màxima flexibilitat en compondre preses. Va contractar Jeff Cronenweth com a cinematògraf. Fincher va explorar diversos estils visuals en Seven i The Game, així que Cronenweth va usar elements d’ambdues per Fight Club, utilitzant estil cridaner. Les escenes en què apareix el narrador sense Tyler Durden són realistes i insulses. Fincher va descriure les escenes amb Tyler com a “més hiperrealistes en un sentit desconstruït —una metàfora visual d’on va el narrador”. Els realitzadors van fer servir colors molt desaturats al vestidor, el maquillatge i la direcció d’art. Helena Bonham Carter va fer servir maquillatge opales-cent per retratar el seu personatge nihilista i romàntic. L’equip va aprofitar la llum natural i de l’entorn mentre rodava a les ubicacions exteriors. El director va usar diverses maneres d’il·luminació per a la cinta, va escollir diverses ubicacions urbanes apreciant-se els llums de la ciutat als fons. L’equip i ell també es van recolzar en llums fluorescents en altres ubicacions per mantenir l’element de realisme i il·luminar les ferides dels personatges. El director es va assegurar de la poca il·luminació de les escenes rebaixant la visió dels ulls dels personatges.Fight Club es va filmar sobretot de nit i es va rodar les escenes de dia en llocs amb ombra. L’equip va dotar soterrani del bar amb llum de treball creant brillantor als fons. Es va evitar utilitzar tècniques complexes de treball de càmera per a les primeres escenes de lluita al soterrani i al seu lloc es va optar per càmera fixa. En escenes posteriors de lluita, la càmera es movia des del punt de vista d’un espectador llunyà cap al del lluitador.Les escenes amb Tyler Durden es van escenificar per amagar que el personatge és una projecció mental del narrador sense nom. No se’l va filmar al costat del narrador amb una altra gent, ni se’l mostra per sobre de l’espatlla a les escenes on Tyler dóna al narrador idees específiques per manipular-lo. A les escenes anteriors que el narrador conegui Tyler, insereixen la presència de Tyler en preses en solitari per crear un efecte subliminal. Tyler apareix al fons i desenfocat, com “un petit diable a l’espatlla del narrador”. Fincher va explicar aquestes escenes subliminals: “el nostre heroi està creant Tyler Durden a la seva pròpia ment, així que en aquest punt només existeix a la perifèria de la consciència del narrador”.Encara que Cronenweth generalment va tractar la pel·lícula de cinema Kodak amb normalitat a Fight Club, va usar altres tècniques per canviar la seva aparença. Es va fer servir flashing en la major part de les imatges preses de nit, es va estrènyer el contrast per alletar-lo a propòsit, les lletres escrites es van ajustar per sembla estar poc exposades, es va fer servir la retenció de plata ENR de Technicolor en un nombre selecte de còpies per augmentar la densitat del negre a la pel·lícula, i material d’impressió d’alt contrast van ser elegits per crear un aspecte “trepitjat” en la impressió amb una pàtina bruta.

Efectos visuales.

Fincher va contractar el supervisor d’efectes visuals Martín Hawks per crear els efectes de Fight Club. Haug va assignar a cadascun dels artistes d’efectes visuals i als experts en diferents instal·lacions per treballar en diferents tipus d’efectes visuals: modelació CG, animació, composició i escaneig. Es va visualitzar la perspectiva del narrador a través de la pròpia visió imaginària i es va estructurar un bastidor de miopia per al públic. També utilitzo imatges previsualitzades de preses desafiadores de la unitat principal i d’efectes visuals com una eina de resolució de problemes per evitar cometre errors durant la filmació real.La seqüència del títol de la pel·lícula és una composició d’efectes visuals de 90 segons que mostra l’interior del cervell del Narrador a un nivell microscòpic, la càmera es replega cap a fora, començant al centre de por i seguint els processos de pensament iniciats per el seu impuls de por. La seqüència, dissenyada en part per Fincher, es va pressupostar per separat de la resta de la pel·lícula al principi, però la seqüència va ser guardonada per l’estudi el gener de 1999. Fincher va contractar Digital Domain i el seu supervisor d’efectes visuals Kevin Mack, qui guanyo l’Öscar als millors efectes visuals per la seva feina a Més enllà dels somnis de 1998, per fer la seqüència. La companyia va mapejar el cervell generat per ordinador usant un sistema-L, i el disseny va ser detallat utilitzant representacions fetes per l’il·lustrador mèdic Katherine Jones. La seqüència de retrocés des del cervell cap a l’exterior del crani incloïen neurones, potencials d’acció i un fol·licle capil·lar. Haug va explicar la llicència artística que va prendre Fincher amb la presa; “Si bé volia mantenir el pas del cervell com una fotografia de microscopi electrònic, aquesta aparença s’havia de combinar amb la sensació d’una immersió nocturna, aterridora i amb poca profunditat de camp.” La poca profunditat de camp es va aconseguir amb el procés de traçat de raigs.Altres efectes visuals inclouen una escena primerenca en què la càmera parpelleja més enllà dels carrers de la ciutat per examinar l’equip destructiu de Project Mayhem que es troba en estacionaments subterranis, la seqüència era una composició tridimensional de gairebé 100 fotografies de Los Angeles i Century City fetes pel fotògraf Michael Douglas Middleton. L’escena final de la demolició dels edificis d’oficines de targetes de crèdit van ser dissenyats per Richard Baily d’Image Savant, Baily va treballar a l’escena durant més de catorze mesos.A meitat de la pel·lícula, Tyler Durden assenyala un cue mark, anomenat “cremada de cigarreta” a la pel·lícula a l’audiència. L’escena representa un punt d’inflexió que presagia la propera ruptura i inversió de la “realitat força subjectiva” que existia abans a la pel·lícula. Fincher va explicar: “De cop, és com si el projeccionista s’hagués perdut el canvi, els espectadors han de començar a mirar la pel·lícula d’una manera completament nova”.

El club de la lucha. David Fincher.

Banda sonora.

A Fincher el preocupava que grups experimentats a compondre bandes sonores no sabessin lligar bé les pistes de la pel·lícula, així que va buscar una banda que mai s’hagués fet alguna cosa similar. Es va interessar per Radiohead, encara que finalment va escollir el duet de productors breakbeat Dust Brothers per al treball. El duo va crear una banda sonora post-moderna que inclou loops de bateria, scratches electrònics i samples computeritzats. Michael Simpson ha explicat: “Fincher volia trencar motlles amb tot allò relatiu a la pel·lícula i una banda sonora poc convencional ajudava a aconseguir-ho”.El clímax i crèdits finals de la pel·lícula presenten la cançó “Where is my Mind?”dels Pixies.

Lanzamiento.

Marketing.

La filmació va acabar el desembre de 1998 editant-se el metratge a inicis de 1999 preparant Fight Club per a una projecció per als alts executius. No van rebre la pel·lícula en positiu i els preocupava que la pel·lícula no tingués una audiència. Se’n va programar l’estrena el juliol de 1999 però després es va canviar al 6 d’agost de 1999. L’estudi va endarrerir l’estrena de la pel·lícula fins a la tardor. Les demores es van atribuir a la massacre de l’Escola Secundària de Columbine a començament d’any.Els executius de màrqueting de la 20th Century Fox van veure dificultats en la comercialització del film i van considerar comercialitzar-lo com a pel·lícula artística. Van pensar que la pel·lícula es dirigia sobretot a audiències masculines atesa la seva violència i creien que ni tan sols Pitt atrauria les audiències femenines. Les proves de recerca van mostrar que la pel·lícula atreia els adolescents. Fincher es va negar a deixar que els cartells i els tràilers se centressin en Pitt i va animar l’estudi a contractar l’empresa de publicitat Wieden+Kennedy per dissenyar un pla de màrqueting. L’empresa va proposar una barra de sabó rosa amb el títol “Fight Club” gravat com la principal imatge de màrqueting de la pel·lícula; la proposta va ser considerada “una mala broma” pels executius de Fox. Fincher també va llançar dos primerencs tràilers en forma d’anuncis de servei públic falsos presentats per Pitt i Norton, l’estudi no va pensar que els tràilers comercialitzessin la pel·lícula adequadament. En canvi, l’estudi va finançar una campanya a gran escala de 20 milions de dòlars per proporcionar un press junket, cartells, tanques publicitàries i tràilers per a televisió que ressaltaven les escenes de lluita de la pel·lícula. L’estudi va publicitar Fight Club per cable durant les transmissions de la WWE, la qual cosa Fincher va protestar, creient que la col·locació creava un context incorrecte per a la pel·lícula. Linson creia que el màrqueting unidimensional “mal concebut” per l’executiu de màrqueting Robert Harper va contribuir en gran mesura al tebi rendiment de taquilla de Fight Club als Estats Units.

Estreno.

L’estudi va estrenar mundialment Fight Club al 56è Festival Internacional de Cinema de Venècia el 10 de setembre de 1999. Es va estrenar als Estats Units i Canadà el 15 d’octubre de 1999 i va recaptar 11,035,485 USD en 1,963 cinemes en el seu primer cap de setmana. Ocupant el primer lloc a la taquilla del cap de setmana. La barreja de gènere de les audiències de Fight Club, al·legant ser “la pel·lícula anti-cites definitiva”, era de 61% homes i 39% dones; el 58% de les audiències tenien menys de 21 anys. Tot i la primera posició a taquilla del film, la seva recaptació d’obertura no va estar a l’alçada de les expectatives de l’estudi. Durant el segon cap de setmana va disminuir 42.6% en ingressos, guanyant 6,335,870 USD. Contra el seu pressupost de producció de 63 milions USD, la pel·lícula va recaptar 37 milions USD de la seva estrena a cinemes als Estats Units i Canadà i va obtenir 100.9 milions USD en cinemes arreu del món. El decebedor exercici de Fight Club a la taquilla nord-americana va agrair la relació entre el cap de 20th Century Fox Bill Mechanic i l’executiu de mitjans Rupert Murdoch, fet que va contribuir a la renúncia de Mechanic el juny del 2000. Es reviso Fight Club al Regne Unit i va remoure dues escenes que incloïen “una indulgència en l’emoció de copejar la cara d’un home (indefens) a una polpa”. La junta va assignar a la pel·lícula un certificat de 18, limitant l’estrena a audiències adultes al Regne Unit. El Consell no va censurar més, considerant i desestimant les reclamacions que la pel·lícula contenia “informació perillosament instructiva” i podria “encoratjar el (comportament) antisocial”. La junta va respondre: “La pel·lícula en conjunt, amb tota claredat, és crítica i agudament paròdica del feixisme amateur que en part retrata. El seu tema central del masclisme masculí (i el comportament antisocial que flueix d’ell) és emfàticament rebutjat pel personatge central als rodets finals. Les escenes van ser restaurades en una edició de DVD de dos discos llançada al Regne Unit al març de 2007.

El club de la lucha (1999) David Fincher.

Recepción critica.

Janet Maslin va escriure que Fight Club portava un missatge d'”homeria contemporània”, i que, si no es mirava atentament, la pel·lícula podria malinterpretar-se com un suport a la violència i el Nihilisme. Roger Ebert va dir que Fight Club era “visceral i dura” i també “un passeig emocionant disfressat de filosofia”.Més tard va afirmar que “al veure’l en el transcurs d’una setmana, vaig admirar encara més la seva habilitat, i el seu pensament encara menys.”David Ansen va descriure a Fight Club com “una barreja escandalosa de tècnica brillant, filosofar pueril, sàtira mordaç i sobrecàrrega sensorial” i va pensar que el final era massa pretensiós.Richard Schickel de la revista Time va descriure la posada en escena del director com a fosca i humida: “Imposa el contrast entre les esterilitats de la vida sobre el terra dels seus personatges i la seva vida subterrània. L’aigua, fins i tot quan està contaminada, és la font de la vida; la sang, fins i tot quan es vessa sense cura, és el símbol de la vida sent plenament viscuda. mullat que sec.” En estrenar-se Fight Club al 56è Fesstival de Venècia, el film es va debatre molt pels crítics. Alguns crítics van expressar la seva preocupació que la pel·lícula incitaria el comportament imitador, com el vist en tres dècades anteriors després de l’estrena de La taronja mecànica a la Gran Bretanya. Després de l’estrena en cinemes de la pel·lícula, The Times va dir: “Va tocar un nervi a la psique masculina que va ser debatut als diaris de tot el món.” Els productors del film van cridar a Fight Club “una descripció precisa dels homes a la dècada de 1990”, però alguns crítics ho van cridar “irresponsable i atroç”. Christopher Goodwin va afirmar: “Fight Club es perfila com la més controvertida meditació de Hollywood sobre la violència des de La taronja mecànica de Stanley Kubrick.”

Gary Crowdus de Cineast va afirmar: “Molts crítics van elogiar Fight Club com una de les pel·lícules més emocionants, originals i estimulants de l’any.” (…) “Van sentir que aquestes escenes servien només com una glamorització enlluernadora de la brutalitat, un retrat moralment irresponsable, que temien que podria animar els impressionables joves espectadors masculins a establir els seus propis clubs de lluita a la vida real amb la finalitat de colpejar-se els uns als altres sense sentit.”

El club de la lucha. David Fincher.

Fight Club va ser nominada el 2000 a l’Óscar per millor edició de so, però va perdre davant The Matrix. Als Premis Empire del 2000, Bonham Carter va guanyar el guardó per millor actriu britànica. La Societat de Crítics de Cinema a Línia també va nominar a Fight Club a millor pel·lícula, millor director, millor actor (Norton), millor muntatge i millor guió adaptat (Uhls). Encara que la pel·lícula no va guanyar cap dels premis, l’organització va catalogar Fight Club com una de les deu millors pel·lícules de 1999. La banda sonora va ser nominada a un premi Brit, però va perdre davant Notting Hill. Va ser una de les pel·lícules més controvertides i discutides de la dècada dels 90. Igual que altres films estrenats aquest any se la va reconèixer com a innovadora en forma i estil cinematogràfic ja que va explotar nous desenvolupaments en la tecnologia cinematogràfica. Després de la seva estrena en cinemes, Fight Club es va fer més popular gràcies al boca a boca i la recepció positiva del DVD la va convertir en una pel·lícula de culte. L’èxit de la pel·lícula va catapultar Palahniuk a la fama mundial. Després d’estrenar-se Fight Club, es va informar que als EUA. van obrir diversos clubs de lluita. Adolescents i preadolescents a Texas, Nova Jersey, l’estat de Washington i Alaska van iniciar clubs de lluita i van publicar vídeos de les seves baralles en línia, cosa que va portar les autoritats a trencar els clubs. El 2006, un participant involuntari d’una escola secundària local va resultar ferit en un club de lluita a Arlington, Texas i les vendes de DVD de la baralla van portar a l’arrest de sis adolescents. Un club de lluita no autoritzat també es va obrir a la Universitat de Princeton. Se sospito que el film va influir en Luke Helder, un estudiant universitari que va plantar bombes de tubs en bústies de correu el 2002. El 16 de juliol del 2009, un jove de 17 anys que havia format el seu propi club de lluita a Manhattan va ser acusat de detonar una bomba casolana fora d’una cafeteria de Starbucks a l’Upper East Side. El Departament de Policia de Nova York va informar que el sospitós estava intentant emular el Project Mayhem. El setembre del 2015, dues empleades de Lightbridge Academy, una guarderia de Nova Jersey, van ser acusades d’instigar baralles “a l’estil Fight Club” entre nens de quatre a sis anys. Segons els informes, les baralles van ser filmades i pujades a Snapchat, una aplicació de missatgeria de vídeo, i van involucrar aproximadament una “dotzena de nens i nenes”.El 2003, Fight Club va ser catalogada com una de les “50 millors pel·lícules de nois de tots els temps”. El 2006 i 2008, Fight Club va ser votada pels lectors d’Empire com la vuitena i desena gran pel·lícula de tots els temps, respectivament. La revista Total Film va classificar Fight Club com “La pel·lícula més grandiosa de la nostra vida” el 2007 durant el desè aniversari de la revista. El 2007, la revista Premiere va escollir la frase de Tyler Durden: “La primera regla del Club de la Baralla és: No es parla del Club de la Baralla” com la 27 millor frase de pel·lícula de tots els temps.El 2008, la revista Empire va classificar Tyler Durden com a vuitè en una llista dels 100 grans personatges cinematogràfics i va identificar Fight Club com la desena gran pel·lícula de tots els temps en la seva edició del 2008 Les 500 grans pel·lícules de tots.

2 de desembre de 2024

40 Aniversari de “Dragon Ball”

Post By César A. Alvarez Oci i Cultura No Comments

Aquest any 2024 es compleix el quaranta aniversari de la popular i famosa a nivell internacional sèrie màniga “Dragon Ball”. Aquest important esdeveniment commemoratiu no ha passat per alt a la nostra laboriosa Redacció. N’és una prova evident la publicació d’aquest assaig de còmic que apareix al nostre primer número d’aquesta revista cultural bimensual en format digital, destacant-la a les primeres pàgines de contingut. És el mínim que podíem fer a l’hora d’oferir als nostres lectors aquest homenatge particular a una de les sèries màniga més originals i conegudes pel públic en general i no només entre els lectors d’aquest gènere important i difós.

Dragon Ball (Bola de drac/Esfera del drac) és un shonen màniga escrit i il·lustrat originalment pel seu autor japonès Akira Toriyama. Però a partir de l’any 2015 va ser guionitzat i il·lustrat per Toyotarô. Aquesta sèrie manga book va ser publicada inicialment a la revista Shenen Jump, que pertany a l’editorial japonesa Shûeisha. Això es va produir entre els anys 1984 i 1995. Es tracta, com hem dit, d’un Shonen màniga. És a dir: d’un màniga book en què en el desenvolupament de la seva història predominen les escenes d’acció i la pràctica de les arts marcials per part dels seus personatges. La seva trama descriu les aventures de Son Goku, un guerrer saiyajin, expert en arts marcials que a la seva infància inicia els seus viatges i aventures en què posa a prova i millora les seves habilitats de lluita. Al llarg de les seves aventures s’anirà enfrontant diversos oponents i protegint la Terra d’altres éssers que volen conquerir-la i també tenen el propòsit fosc d’exterminar la humanitat. Conforme transcorre la trama, Son Goku coneix altres personatges que l’ajuden en la seva lluita contra el mal. Pel que fa al nom d’aquesta sèrie direm que prové d’unes esferes màgiques que en ser reunides invoquen un drac que concedeix desitjos. En diverses ocasions resulten útils tant per a Son Gokū i els seus amics com també per a la humanitat en general. Tot i que hem de dir que, per desgràcia, també són adquirides de forma constant per alguns éssers malignes.

El manga va tenir 519 capítols impresos recopilats en 42 volums tankôbon. Dos anys després del llançament, Toei Animation va estrenar una adaptació animi que va abastar aproximadament la primera meitat de l’obra. Un cop conclosa la seva transmissió el 1989 pel canal Fuji Televisió al Japó, Toei va estrenar una continuació titulada “Dragon Ball Z”, la qual va incorporar el contingut restant del màniga. Un tercer animi produït pel mateix estudi es va estrenar el 1996. Anomenat Dragon Ball GT, posseeix un argument inèdit en la redacció del qual no va participar Toriyama. El 2015 va començar a emetre’s Dragon Ball Super a Fuji Television, animi que continua els successos de Dragon Ball Z i que compta amb una adaptació al màniga, publicada a partir de juny del mateix any a Shōnen Jump. La violència i nuesa presents en alguns episodis tant de l’anime com del màniga van provocar la censura per part de les distribuïdores a diferents països.

Les vendes del material imprès, quantificades en més de 160 milions de còpies venudes al Japó i de 260 milions a nivell mundial, van portar a Dragon Ball a ser un dels títols més reeixits de Shūeisha. Les adaptacions animi també van aconseguir un èxit notable; el 1999, per exemple, un dels seus capítols va aconseguir un rècord d’audiència als EUA. UU. a la cadena Cartoon Network, amb 1.7 milions de televidents.Dragon Ball és considerada com una de les obres més influents i populars de l’època contemporània, i ha servit d’inspiració per a altres mangaques com Eiichirô Oda, Masashi Kishimoto, Tite Kubo i Hiro Mashina, creadors de One Piece, Naruto, Bleach i , respectivament. Hi ha una franquícia de productes sobre l’univers creat per Toriyama, que inclou pel·lícules animades i d’imatges reals, animacions originals, videojocs, cartes col·leccionables, figures d’acció i joguines, entre d’altres. A l’enquesta realitzada per la cadena de televisió japonesa TV Asahi i per triar els 100 millors mànigues de tota la història, Dragon Ball va aconseguir el lloc número 5.

La sèrie màniga titulada “Dragon Ball” de l’autor japonès Akira Toriyama va aparèixer publicada per primera vegada a la revista “Weekly Shonen Manga” l’any 1984. La seva trama d’aventures va aconseguir captivar de forma instantània un públic majoritàriament juvenil. Aquesta història explica les aventures d’un noi anomenat Son Goku i d’una noia de nom Bulma. Tots dos joves protagonistes emprenen un viatge a la recerca d’unes llegendàries boles de drac emprades a convocar el gran drac Shennon, capaç de concedir tota mena de desitjos.A mesura que s’endinsen en el viatge topen amb molts obstacles i antagonistes que obliguen el personatge principal de Son Goku a entrar en conflicte.

Al final es revelen tant la seva força física com els seus orígens ocults, cosa que aconsegueix disparar l’acció d’aquesta interessant història. Després de nombroses batalles, la fama de la força de Goku aconsegueix arribar fins als confins de les galàxies de l’univers. Alhora que també aconsegueix atraure l’atenció dels alienígenes que cada cop aniran sent més forts i aniran desafiant-ho.Conforme va augmentant la pressió per protegir la Terra i els seus estimats habitants, Goku s’haurà de sotmetre a un dur molt espartà entrenament físic per al qual podrà comptar amb la inestimable ajuda dels déus. El personatge principal i els seus companys aniran introduint tota una àmplia sèrie de tècniques als seus estils de lluita mentre romanen junts amb el propòsit ferm d’enfrontar-se al mal que de forma permanent els amenaça.

Mentrestant, amb el temps, van madurant les seves respectives personalitats fins a esdevenir una sòlida unitat cada cop més cohesionada. Tot seguit emprendran el viatge espacial en direcció a altres planetes amb el clar objectiu de salvar els seus respectius habitants de la imminent i temible amenaça de la seva pròpia extinció. Alhora, també aconseguiran reunir nous camarades, enamorar-se i, finalment, morir.

L’arribada inesperada d’éssers procedents del futur els adverteix d’una destrucció possible. A conseqüència d’aquestes revelacions, el grup intentarà salvar tot l’univers de l’imminent caos i també de la desesperació a mans dels seus enemics terribles i poderosos. Entre els quals hi ha temibles personatges com l’emperador Friega, una perillosa forma de vida alienígena anomenada Cell i l’abominable monstre el nom del qual és Majin Buu. Grans aventures i lluites homèriques els esperen a l’hora d’enfrontar-se a aquests nous i terribles enemics. La sèrie màniga “Dragon Ball” ha estat considerada per la crítica especialitzada en aquest important gènere com un dels millors còmics de tots els temps. La redacció de la nostra nova revista subscriu completament aquesta afirmació.

A satisfacció dels nostres amables lectors continuarem amb aquest petit assaig de còmic commemoratiu del 40è Aniversari de la primera publicació de la sèrie i manga book Dragon Ball que ens ocupa. Sèrie manga que, en realitat, no necessita cap presentació i que, juntament amb la seva posterior sèrie animi, es considera per la crítica especialitzada en aquest gènere (i potser pels seus lectors en general) com l’autèntica explosió del Big Bang del manga i l’animi fora del seu país natal, el Japó, durant la dècada dels anys noranta del segle XX.

A satisfacció dels nostres amables lectors continuarem amb aquest petit assaig de còmic commemoratiu del 40è Aniversari de la primera publicació de la sèrie i màniga book Dragon Ball que ens ocupa. Sèrie manga que, en realitat, no necessita cap presentació i que, juntament amb la seva posterior sèrie animi, es considera per la crítica especialitzada en aquest gènere (i potser pels seus lectors en general) com l’autèntica explosió del Big Bang del manga i l’animi fora del seu país natal, el Japó, durant la dècada dels anys noranta del segle XX passat. A hores d’ara de la pel·lícula resultaria del tot estrany que hi hagi algú que no conegui ni hagi sentit parlar de la sèrie màniga book de Dragon Ball i de la seva posterior adaptació en format de cinema animi. La història narrada en aquesta sèrie màniga i animi comença amb l’aparició d’un nen amb cua de mico que viu sol a la muntanya. No és un nen qualsevol: està molt versat en el coneixement i la pràctica de les arts marcials. A més, mai a la seva vida ha tingut cap contacte amb la societat excepte el seu tracte personal amb el seu difunt avi.

Un dia se li presenta una nena pija que procedeix de la ciutat anomenada Bulma. Aquesta nena, amb l’ajuda d’un radar, busca les boles de drac. Es tracta ni més ni menys que de set esferes màgiques que si s’ajunten fan aparèixer un drac que concedeix qualsevol mena de desig. Aquest nen, Son Goku, té una bola que li va deixar el seu avi. Així que la noia se les enginya per convèncer-lo que l’acompanyi en la cerca. A partir d´aquí comencen una sèrie d´aventures que els portaran a fer nous amics i nous enemics. Molts dels quals també busquen les set esferes.

L’autor Akira Toriyama va voler estirar “Viatge a l’Oest” que és una de les històries més famoses a Àsia Oriental. Tracta sobre la recerca d’uns sutres per part d’un monjo que es va fer acompanyar del Rei Mono. També conegut amb el nom de Sun Wukong, o Son Goku en japonès. L’autor de Dragon Ball va seguir el consell del seu editor. El qual el va animar a fer un manga sobre un tema que realment li interessés. I en tractar-se d’un gran fan de l’actor Jackie Chan, va tenir la idea genial de fer una obra d’arts marcials. Obra que, per si no n’hi hagués prou, va començar a fer-la amb grans dosis d’humor. Al final, tot això es va acabar convertint en un dels mànigues més famosos i exitosos de la història.

Amb aquest darrer apartat hem finalitzat aquest petit assaig de còmic que la Redacció de la nostra revista ha volgut oferir als nostres lectors com a particular homenatge. Amb aquesta afirmació no volem dir que el nostre assaig serà l’únic homenatge a la celebració del 40è aniversari de la primera publicació de la sèrie manga book de Dragon Ball. Lluny d’això, recordem als nostres amables lectors que al llarg del present any 2024 es publicaran molts més articles, assaigs i editorials a recordar-nos aquest magne esdeveniment. Tan sols a títol d’exemple els emplacem que assisteixin al proper Saló del Manga de Barcelona 2024 on aquest fenomen editorial i soci cultural de la sèrie manga i animi Dragon Ball no passarà pas desapercebuda.

2 de desembre de 2024

XXXV Marató de Cinema Fantàstic i Terror Sants

Post By César A. Alvarez Oci i Cultura No Comments

La Marató de Cinema Fantàstic i de Terror de Sants, Hostrafrancs i la Bordeta va arribar a l’edició número trenta-cinc. Aquesta nova edició es va celebrar entre els dies 23 al 25 de novembre de 2023. El festival va girar al voltant de dos elements principals: el concurs i la marató de cinema, que es van complementar amb activitats culturals que van estar convenientment ambientades en la temàtica característica d’aquest important festival. La Marató també va incloure el Concurs de Curts Fantàstics i de Terror que es repeteix amb èxit des de ja fa dues dècades i el certamen no ha deixat de créixer. A la passada edició de l’any 2022, es van presentar 389 produccions arribades de 40 països (des d’Uzbekistan a Cuba).

L’espectador va tenir l’oportunitat de gaudir d’una selecció qualificada dels 100 millors curtmetratges presentats i va poder votar per al premi del públic al curt més ben valorat. La XXXV Marató de Cinema Fantàstic i Terror Sants també va disposar d’un bar ambientat per a l’ocasió, lloc de descans entre sessions de projecció. A les pel·lícules es van unir activitats complementàries, entre elles: Childrens of VHS (23 de setembre). Mini-marató de terror (11 de novembre) Concurs de microrelats del gènere, en què van participar més de 1100 obres que van ser lliurades al públic de la Marató.

Del 23 al 25 de novembre, les Cotxeres de Sants va acollir el festival de cinema fantàstic i de terror més irreverent i gamberro que es recorda als nostres barris. Diversos van ser els plats forts d’aquesta edició: el 25è Concurs de Curts, la nit més llarga, el certamen de microrelats, el lliurament de premis… Però també van arribar, per si no n’hi hagués prou, altres interessants novetats: l’obertura del festival amb un espectacle d?improvisació, un passatge del terror i una nova presentadora.

Pel que fa al concurs de curtmetratges, el públic assistent va poder gaudir d’una interessant selecció dels 35 millors curts presentats per a aquesta 35a edició del festival. En aquesta rellevant ocasió, les obres premiades als grans certàmens nacionals i internacionals es van barrejar amb les primeres produccions de cineastes amateurs. Sens dubte, es va tractar d’una original combinació d’estil propi que va ser un dels trets identificadors del festival. Pel que fa al divendres 24 de novembre es va produir el torn de la gala de premis dels curts finalistes de les diverses categories: millor curt d’animació, millor curt en català, millor curt en castellà, millor curt-curt, premi especial “Chicha cutre “, premi del públic i premi especial Alice Guy.

El dissabte 25 de novembre va ser, com és tradició, la nit més llarga, que aquest any va començar amb una original proposta indie de “The voices”, va continuar amb una de les últimes sensacions del gènere, “Terrifier 2” i va seguir amb “Brácula” : Condemor II” per fer les delícies del públic assistent. Després serà el torn de la divertida “El diable va ficar la mà” i vam acabar amb “Bales i katanes”.

The voices (2014). Directora: Marjane Satrapi

Del 23 al 25 de novembre, possiblement vas passar pels pitjors dies de la teva vida. Parlem de la 35a edició de la Marató de Cinema Fantàstic i de Terror. La trobada, que va tenir lloc, com cada any, al Centre Cívic de les Cotxeres de Sants.Festival de cinema anual que combina un concurs internacional de curtmetratges amb què ja és tot un clàssic: les sessions non-stop de pel·lícules del gènere durant tota una nit (la de dissabte).

L’espectacle Impro Terror Sants (23/11 – 19.30 h) de la cia. Impro Barcelona va obrir la trenta-cinquena marató. Va donar pas a la panoràmica de curts (23/11 – 20.45 h) formada per sis films ia la sessió especial (23/11 – 22.00 h) amb la projecció dels Pallassos assassins de l’espai exterior, dirigida per Stephen Chiodo el 1988 .

L’endemà, l’Auditori va acollir la lectura i el lliurament del premi (24/11 – 20.00 h) del XI certamen de microrelats fantàstics i de terror. Tot seguit es va donar pas a una de les cites més esperades de tot el festival: la projecció dels curts finalistes del concurs de curts. Es podran veure els cinc finalistes dels curts d’animació (24/11 – 20.15 h), entre ells pel·lícules de França, Alemanya i Israel, els cinc millors curts-curts (24/11 – 21.15 h) que tenen un màxim de tres minuts de durada, els millors en català (24/11 – 21.45 h), els que s’inclouen al premi Pere García Plensa (24/11 – 22.45 h), dedicat a l’activista cultural vinculat al barri i president del Club de cinema La llanterna màgica, els cinc curts seleccionats dins del premi especial Alice Guy (24/11 – 23.55 h), considerada la primera directora de cinema i finalment , els films de la categoria chicha cutre – Emili Moya (25/11 – 01.05 h), actor de Pineda de Mar i una cara habitual en pel·lícules del gènere.

Si amb tot això no vas tenir prou, ja et vas preparar a consciència per a la Nit més llarga (25/11 – 19.30 h)! Un enfilall de pel·lícules del gènere que dura des de mitja tarda i que s’allarga fins a la matinada dividit entre l’Auditori i la sala de conferències, amb una sèrie de films més destacables dels darrers anys i un programa amb el millor cinema de sèrie Z. The voices (EUA, 2014), Bràcula: Condemor II (Espanya, 1997), Idle Hands (EUA, 1999), Bales i katanes (Espanya, 2023), Slither (EUA, 2006), Temors (EUA, 2006) o Feast (EUA, 2005) són algunes de les pel·lícules que es van projectar. Aquestes sessions van tenir un preu de venda al públic de 10€ si es comprava l’entrada prèviament o 13€ si s’adquiria l’abonament per als tres dies que va durar aquest festival espectacular.

Terrifier2(2022). Director: Damien Leone

PROGRAMACIÓ.

DIJOUS 23, AUDITORI

19.30 h
Espectacle inaugural – Impro Terror Sants, a càrrec de la Cia. Impro Barcelona

PANORÀMICA DE CURTS

20:45 h
Yuggoth Dir. Daniel Lardón Febrel 15 min.
Entre los otros Dir. Manel F. Gonda 14 min.
Prosopagnosia Dir. Juan Bermúdez 11 min.
Alegoría Dir. Tino Fernández 13 min.
Para lo que me queda en el convento Dir. Ángel Quel 13 min.
Cariño, cuanto te odio Dr. Juan Carlos Gallardo 9 min.

22:00 h Sessió especial
Los payasos asesinos del espacio exterior Dir. Stephen Chiodo (1988)

——————————————————-

DIVENDRES 24

GALA DELS CURTS FINALISTES

Premi del XI Certamen de microrelats

20:00 h
Entrega premis del XI Certamen de microrelats fantàstics i de terror

Finalistes al millor curt d’animació

20:15 h
El Árbol Dir. Charli Sangar 15 min.
Deadline Dir. Idan Gilboa 13 min. Israel
Ovo Dir. Stiv Spasojevic 6.40 min. França
No hagas nada Dir. Manuel Vayá 7 min.
Astrogolem Dir. Thorsten Fleisch 6 min. Alemanya

Finalistes al millor curt curt

21:15 h
¡Virginia! Dir. Guillermo F. Groizard 2 min.
Un Film Français Dir. Chesco Murillo, Alejandro M. Richarte i Joan Ramon Viñas 3 min.
Who are you? Dir. Hugo Rey Calafate 3 min.
In Corpus Dir. Ignacio Rodó 3 min.
Tu repartidora, Rosa Dir. Guillermo Tirado i Daniel Tirado 3 min.

Premi millor curt en català

21:45 h
Bildur Aize Dir. Daniel Llusa Ribes 10 min.
La fada bondadosa Dir. Marc Rovira Gambín 8 min.
Estel Dir. Elies Villalonga 7 min.
Na Ribas Dir. Ferran Carbonell Pous 10 min.

Premi Pere Garcia Plensa al millor curt

22:45 h
Sincopat Dr. Pol Diggler 13 min.
El ser en el umbral Dir. Ricardo Alba 14 min.
Match Dir. Víctor Basallote 8 min.
La família infernal Dir. Callahan Ruíz y Toni O. Prats 15 min.
El libro de Martin Dir. Felipe Escalante 12 min.

Premi especial Alice Guy

23:55 h
Visión parcial de una mañana insólita Dir. David Tangarife 10 min.
Mascarada Dir. Ana María Ferri 15 min.
El hombre acecha Dir. Diana Caro 14 min.
Las Muñecas de Olivia Dir. Ivet Entrena Bergé 10 min.
Los hijos Dir. Nahia Láiz 14 min.

Premi especial chicha cutre – Emili Moya

01:05 h
Sabó mortal Dir. David Ruiz Arroyo 3 min.
Siluro, la bestia del Ebro Dir. Jordi Romero Oya 13 min.
Co-haunting Dir. Adrián Carande, Pepe Rico i Paula Sánchez 11 min.
Método Zombie Dir. Pablo Olewski 8 min.
Tres planetas y una calle Dir. David Tárrega Campos 8 min.

El diablo metió la mano, Director: Rodman Flender (1999)

DISSABTE 25

AUDITORI

19.30 h The voices

Dir. Marjane Satrapi EUA (2014)

Jerry viu en un pis amb l’única companyia del seu gos Bosco i del seu gat Mr. Whiskers. Fins aquí tot sembla normal, però quan coneix a la bella Fiona, el nostre protagonista arriba a la seva casa i no dubte a explicar-li als seus animals de companyia sobre la trobada. Evidentment, ells contesten.

21.25 h Terrifier 2

Dir. Damien Leone EUA (2022)

Després de ser ressuscitat per una entitat sinistra, Art the Clown torna al comtat de Milers, on ha de caçar i destruir a una adolescent i al seu germà menor en la nit d’Halloween.

23.55 h Brácula: Condemor II

Dir. Álvaro Sáenz de Herérdia. Espanya (1997)

Condemor i Lucas abandonen l’Oest i intenten arribar a Europa amb vaixell, però en el trajecte es produeix un misteriós assassinat: la víctima ha estat mossegada en el coll per un vampir. Una terrible tempesta fa sotsobrar al bergantí. Condemor i Lucas lluiten amb els taurons aconseguint aconseguir la costa d’una illa misteriosa sotmesa al terror del Senyor de Valpurgis, un vampir sanguinari que confon a Condemor amb el Comte Drácula, rei de les tenebres, i que pretén casar-li amb la donzella verge Lucía. Condemor i Lucas intentaran escapar, però el Mag Negre sospita que és un impostor i l’obligarà a volar com un vampir.

Imatge cartell peli

1.30 h El diablo metió la mano

Dir. Rodman Flender EUA (1999)

Anton és un jove que el matí següent a Halloween descobreix els cadàvers decapitats dels seus pares. Els crims se sumen a una sèrie de morts violentes que han ocorregut en el veïnat i de les quals el noi no s’havia assabentat. Ara, lligant caps, comença a ser conscient que en realitat té molt a veure amb aquestes morts, i és que la seva mà dreta sembla ser que actua pel seu propi compte.

Imatge cartell

3.10 h Balas y katanas

Dir. Nacho Sarapio Espanya (2023)

Com reaccionaries si fossis un expert en arts marcials, tinguessis una Catana a les teves mans… i acabessin de segrestar la teva filla? Sota aquesta premissa, el Sensei Marín es llança a una carrera contrarellotge, que els espectadors seguiran en Streaming a través del canal Youtube de Nacho, el seu millor amic, que al costat d’un càmera i un ajudant una mica “especial”, li seguiran en aquesta boja aventura, tractant (en va) d’evitar que cometa qualsevol bogeria.

——————————————————————-

— SALA B —

——————————————————————-

Imatge cartell pel·lícula

19.40 h Slither

Dir. James Gunn EUA (2006)

Un meteorit caigut a un poble dels Estats Units alliberà un paràsit alienígena que s’apodera del cos d’un home. L’home comença a reproduir-se a través de la mossegada, convertint les seves víctimes en zombis. Un grup d’amics han de detenir la propagació de la infecció abans que sigui massa tard. Una pel·lícula de terror i humor negre que és tant sanguinària com divertida. Un “must” per a qualsevol fan del gènere.

Imatge cartell pel·lícula

21.10 h Temblores

Dir. Ron Underwood EUA (2006)

Un grup d’habitants d’un petit poble de Nevada es veuen obligats a unir-se per lluitar contra una horda de cucs gegants carnívors. Els cucs són tan grans que poden empassar-se un cotxe sencer, i són tan ràpids que poden atrapar un cotxe en marxa. Els habitants del poble han d’utilitzar tot el que tinguin a l’abast per derrotar els cucs, incloent-hi armes de foc, explosius i fins i tot un tanc. Una pel·lícula de terror dels vuitanta que és tant divertida com entranyable. Una joia del cinema de culte.

23.00 h Pel·lícula Sorpresa

Pel·lícula americana dirigida per un holandès…, en el segle passat, … i ja no donem més pistes.

1.20 h Feast

Dir. John Gulager EUA (2005)

Un grup de persones queden atrapades en un bar quan una horda de criatures demoníaques comença a atacar-les. Les criatures són grotesques i sanguinàries, i no tenen pietat de les seves víctimes. Els habitants del bar han de fer ús de tot el que tinguin a l’abast per sobreviure, incloent-hi ganivets, ampolles i fins i tot un extintor d’incendis.

Una pel·lícula de terror de baix pressupost, gore i molt entretinguda.

Cartell pel·lícula

3.00 h Intrépidos punks

Dir. Francisco Guerrero Mèxic (1980)

Un grup de joves punks mexicans s’enfronten a la policia i a la societat conservadora. Una pel·lícula de comèdia dramàtica que és divertida de tan dolenta que és. Una joia de cinema “cutre” dels nostres amics de Mèxic.

Balas y katanas. Dir.Nacho Sarapio(2023)

La Marató de cinema fantàstic i de terror de Sants, Hostafrancs i La Bordeta és un esdeveniment històric del teixit associatiu del barri de Sants que arriba aquest any a la seva edició número 35. El seu principal i peculiar valor distintiu és que els assistents fan comentaris, fins i tot cridant, mentre es projecten les pel·lícules. Aquest comportament ha esdevingut una tradició que forma part de l’espectacle, i que s’accepta amb la idea fer riure la resta d’assistents. Tot i que de vegades se senten observacions ofensives, des de l’organització animen el públic a expressar els seus comentaris de manera constructiva. Aquest any, però, van anunciar clarament que no es tolerarien els comentaris existents, racistes i LGTBIfòbics.

Aquí finalitzem aquest article de cobertura informativa sobre la XXXIV Marató de Cinema Fantàstic i Terror de Sants 2023. A títol de conclusions finals direm que la Redacció de la nostra pàgina Web se’n fa ressò i es felicita que per fi s’han aturat, creiem que , de forma definitiva, l’escàndol dels comentaris racistes, sexistes i homofòbics que es venien succeint any rere any en anteriors edicions d´aquest Festival. Creiem que l’organització del festival ha aconseguit conscienciar el públic assistent perquè no participi d’aquests abusos i que ha tingut força èxit en les seves advertències. Amb total seguretat creiem que de cara a la propera convocatòria de novembre del 2024 aquest tema estarà del tot tancat de manera definitiva. Així mateix, la nostra Redacció també vol poder assistir a les properes edicions de la Marató Evolution que se succeiran a partir de novembre del proper any. A aquest efecte advoquem per la continuació amb respecte d’aquest insubstituïble esdeveniment cinematogràfic de gènere i que tots i totes puguem seguir gaudint de la propera edició de l’aquest Festival de cinema que ja dura trenta-cinc anys seguits. Així doncs, la nostra Redacció convida els nostres estimats lectors a participar de la propera XXXVI Marató de Cinema Fantàstic i Terror Sants 2024. Allí us esperem.

31 de maig de 2024

BioCultura Barcelona 2024

Post By César A. Alvarez Oci i Cultura No Comments

BioCultura llega 30 edición, al Palau Sant Jordi de Barcelona, y el auge de la producción, ventas y consumo ecológico. BioCultura como todas las ediciones tiene el firme propósito de seguir sorprendiendo a los visitantes con las últimas novedades del sector ecológico. Cada vez las propuestas son más variadas y nos facilitan el adoptar unos hábitos saludables y a consumir de forma más responsable.

BioCultura Barcelona es la principal feria internacional de productos ecológicos y consumo responsable en España. Esta feria se lleva a cabo en diversas ciudades del país, incluyendo Barcelona, Valencia, Bilbao, Madrid y Sevilla. En BioCultura Barcelona, se pueden descubrir las principales referencias de productos de alimentación ecológica, que constituyen el sector más amplio de la feria. Además, se encuentran otros sectores como productos para la higiene y la cosmética con ingredientes certificados, textil orgánico, ecomateriales, muebles y decoración para el hogar, energías renovables, terapias y medicinas complementarias, ahorro y reciclaje, ecología, medio ambiente, turismo rural y casas de reposo, juguetes, artesanías, música, libros y revistas.

BioCultura es la feria de productos ecológicos y consumo responsable más grande del estado y reunirá este año a unos 400 expositores dedicados a los sectores de alimentación bio, cosmética ecológica, moda sostenible, casa sana, turismo responsable, energías renovables, movilidad sostenible, artesanías y ONG ‘s. Paralelamente a la exposición se celebrarán más de 300 actividades y se esperan unos 50.000 visitantes.

El Palau Sant Jordi de Barcelona recibió en su recinto la 30ª edición de BioCultura. Se trata de un evento que celebra lo mejor de la vida sana, la sostenibilidad y la artesanía de calidad. Durante el 9 al 12 de mayo, este emblemático recinto se llenó de productos bio, alimentación saludable y de la artesanía única de Benetti Barcelona, donde cada pieza cuenta una historia de dedicación y cuidado por el medio ambiente. En un mundo cada vez más dominado por la producción en masa, Benetti Barcelona destacó como un faro de autenticidad y calidad artesanal. El lema de esta empresa es: “Bien hecho a mano”. Y no se trata solamente de una simple declaración de intenciones, sino que constituye su filosofía de trabajo. En su stand se pudo encontrar una amplia selección de mochilas, riñoneras y bolsos de tela, todos confeccionados cuidadosamente a mano con algodón 100%. Cada puntada de sus productos cuenta una singular historia de dedicación y atención al detalle. Desde la elección de los materiales hasta el último acabado, en Benetti Barcelona se esmeran en ofrecer a sus clientes productos que no solo sean prácticos y estilosos, sino también respetuosos con el medio ambiente.

BioCultura no se trata tan sólo de una feria sino de un movimiento que promueve un estilo de vida más saludable y sostenible. Contó con más de 400 expositores que provinieron de toda la geografía española. Esta 30ª edición de la feria BioCultura de Barcelona 2024 devino el sitio idóneo a la hora de descubrir la moda sostenible, la cosmética ecológica y, por descontado, la artesanía de calidad. Aunque es justo reconocer también que la feria BioCultura fue más allá de la exposición de meros productos. Contó con más de 300 actividades programadas, que fueron desde talleres de cocina saludable hasta conferencias sobre sostenibilidad. Esta 30ª edición nos ofreció una experiencia completa que dejó a sus más de 50.000 visitantesencantados y enriquecidos. BioCultura Barcelona es la Feria Internacional de Productos Ecológicos y Consumo Responsable más importante del estado español. Celebra ediciones en las principales ciudades españolas, entre ellas Barcelona, pero también en Valencia, Bilbao, Madrid y Sevilla. Descubriendo las principales referencias de productos de alimentación ecológica que forman el mayor sector de la feria, acompañado de otros sectores como son productos para la higiene y la cosmética con ingredientes certificados; textil orgánico; ecomateriales, muebles y decoración para la vivienda; energías renovables; terapias y medicinas complementarias; ahorro y reciclaje; ecología; medio ambiente; turismo rural y casas de reposo; juguetes; artesanías; música; libros y revistas.

BioCultura, la feria de productos ecológicos y consumo responsable, en su edición barcelonesa, abrirá sus puertas del 9 al 12 de mayo. Alrededor de 300 empresas participarán en esta feria que vuelve de nuevo al Palau Sant Jordi. Llega con una oferta de más de 20.000 referencias de alimentos ecológicos, complementos alimenticios, cosméticos ecológicos, moda sostenible, y un sinfín de productos y servicios para un eco-estilo de vida. De otra parte, BioCultura BCN contó con una actividad paralela de alrededor de 250 actividades, entre las que destacó, una vez más, el evento OrganicFit, espacio dedicado a la salud, el ejercicio y el movimiento orgánico. Participaron diversos ponentes que nos ayudarán a poner en tela de juicio las supuestas verdades que están en el origen de la contaminación de los ecosistemas y de nuestros propios organismos. Creo, sinceramente, que vivimos en un mundo cada vez más complejo donde todo es posible, todo… menos el sentido común, la sabiduría y la armonía con la Naturaleza. Afortunadamente, una parte de la población está despertando y ya no quiere esperar más. Han decidido tomar las riendas de sus propias vidas y dejar de ser espectadores. Así son los visitantes de BioCultura”, tal como apuntó Ángeles Parra, directora de BioCultura.

Biocultura es la feria decana de la cultura ecológica y ya lleva tres décadas enteras apostando por un consumo responsable. Circunstancia exepcional que ha conseguido cundir de forma amplia y sostenible en el conjunto de la sociedad española. Iniciando con paso firme un camino sin retorno hacia la responsabilidad compartida. No obstante, los cambios que hay que hacer todavía son muchos porque las urgencias están ya aquí. BioCultura es un manual vivo para el cambio donde se dan cita empresarios y ciudadanos con propuestas de un cambio real de paradigma hacia ese otro mundo posible”, sentencia Parra. En los casi 22 mil metros cuadrados de la feria ocurrieron muchas cosas interesantes y positivas. Hubo talleres de alimentos, catas, presentaciones de productos cosméticos ecocertificados, ponencias sobre nutrición, terapias, la contaminación química y cómo nos afecta, ejercicio físico y deporte, moda sostenible, Además de zona especialmente preparada para terapias naturales… La feria se repartió de esta manera en diversos sectores… Alimentación ecológica, 40; Cosmética eco-natural certificada, 14%; Moda sostenible, 10%; Bienestar y salud, 20%; Casa sana y Ecoestilo de vida, 16%. La primavera, en Catalunya, llegó cargada de ilusión y esperanza para todos los visitantes y clientes de esta saludable feria de los productos ecológicos y la alimentación dietética.

En este último apartado de este artículo de cobertura informativa sobre la 30ª edición de la Feria de BioCultura de Barcelona 2024 vamos a hacer un poco de historia reciente. Así pues, vamos a empezar diciendo que en el año 2020, el Barómetro de Percepción y Consumo de los Alimentos Ecológicos, elaborado por el Departament d’ Agricultura de la Generalitat de Catalunya a partir de 1.600 entrevistas en la población catalana, resumió que el 60% de la población catalana consumía productos ecológicos, aunque con una frecuencia muy diferenciada. Este importante estudio concluyo que un 47% lo hacía más de una vez al mes, mientras que los consumidores que lo hacían semanalmente ya llegaban al 34%. Los datos han mejorado más todavía. Con las últimas estadísticas en la mano, podemos decir que el alimento ecológico es cada vez más apreciado y conocido por la población catalana. En lo que respecta a la producción, Catalunya supera por primera vez la barrera de los 5.000 operadores ecológicos inscritos. De este modo, se convierte en la tercera comunidad autónoma con más operadores ecológicos registrados. Con el 10,5% del total estatal en 2022, solo es superada por Andalucía (34,52%) y Castilla-La Mancha (15,71%). La superficie agraria ecológica total inscrita se sitúa alrededor de las 300.00 hectáreas.

La vid es el cultivo ecológico más desarrollado. En Catalunya ya se cuenta con unas 1.100 explotaciones ganaderas y unas 3.000 actividades agroalimentarias de transformación, comercialización e importación. El mercado “bio” en Catalunya ascendió a 1.190 millones de euros en 2022. Según datos del último informe del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), el territorio catalán cuenta con 3.834 productores inscritos, los elaboradores se sitúan en los 1.547 inscritos, los importadores se han incrementado en un 10,49% cerrando el año con 158 inscritos, y los comercializadores alcanzan la cifra de los 698. Pero Angeles Parra añade que “a pesar de todo, no estamos para tirar cohetes. Siguen haciendo falta ferias como BioCultura para que el alimento ecológico siga expandiéndose y llegando a todos los hogares. Si no detenemos los problemas a los que nos enfrentamos, y la agroecología es capaz de resolver varias encrucijadas al unísono, los escenarios a los que nos enfrentaremos serán cada vez más distópicos. Y con la alta inflación y las diversas crisis post covid el mundo ‘bio’ catalán ha experimentado una cierta ralentización. Le hace falta un empujón. Y BioCultura se lo va a dar”.

Con estas últimas consideraciones ya hemos llegado al final de este artículo de cobertura de la 30ª Feria BioCultura de Barcelona 2024. Esperamos haber ofrecido una orientativa y útil información acerca de cómo transcurrieron estos cuatro intensos días del jueves día 9 al domingo 12 de mayo en que duró este importante evento de los productos ecológicos y la alimentación saludable y dietética. Si hemos cumplido con este propósito con respecto a nuestros lectores y seguidores ya nos damos por satisfechos. Tan solo nos queda emplazar a todos los visitantes de este blog electrónico a que visiten la próxima feria BioCultura que se va a celebrar en la primavera de 2025. Allí nos encontraremos de nuevo.

16 de maig de 2024

Fira E-Show Barcelona 2024

Post By César A. Alvarez Oci i Cultura No Comments

Durant els dies 13 i 14 de maig d’aquest any es va celebrar la fira E-Show Barcelona 2024. Es tracta d’un esdeveniment relacionat amb l’eCommerce, Màrqueting Digital, Big Data i Intel·ligència Artificial d’Espanya i va estar organitzat per CloserStill. En aquesta nova edició d’aquesta fira E-Show va arribar ni més ni menys que a la seva 12a Edició sota el lema “Driving the future of ecommerce”. Va comptar amb l?assistència de Francesc Povedano, coordinador de comerç, restauració i mercats de l?Ajuntament de Barcelona. Aquest esdeveniment va aconseguir reunir més de 130 empreses expositores, 9.000 assistents i més de 150 speakers de renom nacional i internacional.Entre els ponents principals van destacar Jaime Landeta, CEO d’Apodèmia; David Masó, Co-Founder & CEO de PromoFarma; Raúl Duque Euiz, Senior Vice President – Global Go To Market de Pandora; Pilar Cardenas, Chief Digital Officer d’Olistic; Mireia Trepat, Co-fundadora & CMO de Freshly Cosmetics; Xavi Mantecio, Head of Digital de Nude Project, o Marc Hernández, Digital Product Director de Mango. Amparades sota aquesta trobada hi va haver, a més, dues fires addicionals: Tecnology for Marketing (TFM) i Big Data & AI World. Amb l’objectiu d’ampliar les oportunitats d’aprenentatge, de connexió i de descoberta per als assistents.E-SHOW Barcelona va tancar la 12a Edició amb més de 8.400 assistents. La propera parada serà el Madrid Tech Show, que tindrà lloc el 16 i 17 d’octubre a IFEMA MADRID.

Durant el 13 i el 14 de maig, Barcelona es va convertir a l’epicentre mundial de l’eCommerce, màrqueting digital, big data i IA gràcies a l’E-SHOW Barcelona. L’esdeveniment ha comptat a la seva 12a Edició amb més de 8.400 assistents destacant-ne el nivell ja que ha augmentat un 11% la presència d’aquells amb perfil C-Level. Segons confirma Agustín Torres, president de CloserStill Media España, “hem superat totes les expectatives”. A aquest efecte, hem d’anunciar que més del 84% dels expositors d’aquesta 12a edició ja han assegurat la seva assistència el proper any 2025. el que suposa un augment del 10%, i més de 150 speakers nacionals i internacionals d’empreses líders del sector comercial i màrqueting digital com Cupra, FNAC, Nude Project, Parfois, Mango o PepsiCo, han exposat les tendències i el futur del sector a través de les seves experiències.

Aturem-nos en aquest apartat per parlar una mica sobre les tendències d’aquest important sector. Començarem dient que entre els més destacats es van trobar Mireia Trepat, co-founder & CMO de Freshly Cosmetics, que va ser una de les encarregades d’inaugurar l’escenari principal a la primera jornada de l’esdeveniment amb una xerrada sobre estratègies per sobresortir en un mercat saturat com és el de la cosmètica, en què ha destacat la importància que dóna la marca a l’omnicanalitat. Ella ha afirmat: “Una altra de les nostres claus ha estat el màrqueting brand awareness a través de quatre pilars principals, crear comunitat i confiança; maximitzar els canals amb focus a Instagram per fidelitzar els clients; connectar amb el propi client; i finalment, crear experiències WOW per estar al top of mind del nostre públic”. Tota una declaració de principis.

També ens veiem obligats a esmentar que un altre dels protagonistes de la primera jornada va ser Xavi Matencio, Head of Digital de Nude Project, qui va presentar els assistents sobre com encara és possible revolucionar sectors que aparentment estan consolidats, arribant a assolir una comunitat que va més enllà d’una marca de moda amb els seus inicis a Internet. engloba tot un univers amb la comunitat i la seva experiència al centre. No volem ser reconeguts per ser una marca viral, sinó per ser una marca global i que representa tota una generació”.

Un dels encarregats d’obrir les portes del segon assalt de l’esdeveniment ha estat Jaime Landieta, CEO d’Apodemia, que ha destacat la importància de la simbiosi entre la botiga física i l’ecommerce en aquest tipus de negocis: “Nosaltres hem après la importància real d´un punt de venda perquè els clients poden percebre l´estil de vida que volem transmetre, i és molt difícil fer-ho des d´una web, encara que nosaltres hem aconseguit maquetar el concepte a través de la interacció en línia”.

Així mateix, un altre dels missatges que més ha calat en l’edició aquest any és la importància de la personalització a l’e-commerce. En aquest sentit, Marc Hernández, Digital Product Director de MANGO, ha exposat al segon dies de l’esdeveniment les estratègies de personalització de la companyia que van des de la segmentació basada en dades a la creació de contingut a mida.

Resulta de justícia esmentar que, en part, l’èxit d’aquesta darrera edició de la fira E-SHOW es va deure també a les fires com Big Data & AI World, que es van celebrar en el marc d’aquest esdeveniment i que va constituir, sens dubte , el punt de trobada d’analistes de dades i responsables de departaments de grans empreses amb l’objectiu de posar sobre la taula totes les novetats de solucions basades en big data i intel·ligència artificial. Entre les grans empreses que van participar en aquest magne esdeveniment es van poder trobar companyies de la talla de UNICEF, DECATHLON, Carrefour o The Phone House.Així mateix, sota el paraigua de l’E-SHOW també hi ha la fira TFM (Technology for Marketing), que va reunir 8.000 experts del sector amb l’objectiu de revelar les novetats i tendències de la indústria on es mouen. Per això han comptat amb la presència de grans empreses com NAF NAF España, PepsiCo i Sanitas Dental, entre d’altres.

Sense oblidar-nos del fet que, com cada any, la fira E-SHOW va culminar amb el lliurament de premis E-Awards on l’organització ha detectat quines han estat les empreses i els directius que han desenvolupat les millors estratègies dels sectors e-commerce i marketing digital a l’últim any. En aquest sentit, Gonzalo Torres, Country Lead Spain de Shopify, ha estat condecorat com el millor professional de l’any, mentre que Fernando Siles, Head of Online Marketing de Worten Espanya, ha rebut el premi al millor CMO. D’altra banda, Sergi Parra, Digital & Technology Director de Sephora, ha estat reconegut com a millor directiu e-commerce.

Pel que fa a les companyies reconegudes, Sepilia s’ha endut el premi a l’ecommerce de l’any; el del millor projecte omnicanal ha estat per a Ametller Origen; el de la millor App se l’ha endut Carrefour; el del marketplace més punter ha estat per a Mediamarkt. D’altra banda, D.Franklin s’ha consolidat com el Cross-border eCommerce, i We Road com a millor startup e-commerce. Recordem, per finalitzar aquest article, que la propera cita serà els dies 16 i 17 d’octubre de 2024 al Madrid Tech Show, la cita de referència per a directius i professionals del sector cloud, ciberseguretat, big data, IA, centres de dades, eCommerce i màrqueting digital que tindrà lloc a IFEMA. La passada edició va comptar amb més de 17.500 visitants entre els quals hi ha professionals, directius i decision makers; més de 400 estands d’empreses i proveïdors de serveis tecnològics i més de 350 speakers. Tot un merescut èxit. Amb aquesta dada final donem per conclòs aquest article de cobertura informativa sobre la fira Eshow Barcelona 2024 que es va celebrar durant els dies 13 i 14 de maig a l’interior del Pavelló 1 de la Fira de Barcelona de Montjuïc.