Amb la col·laboració de:
Quan ja portem més de trenta anys sense comptar amb la presència d’Andy Warhol (1928-87) encara podem sentir la seva més innegable influència no només en l’àmbit específic de la pintura sinó també en altres terrenys artístics i mediàtics com ara el disseny i la publicitat comercial. Warhol va ser un gran renovador de la pintura contemporània alhora que va contribuir com ningú a la desconstrucció de les formes artístiques en general. La innovació de les tècniques i la radicalitat dels conceptes artístics van ajudar a redefinir el mateix concepte de l’art en general. Va deixar enrere les tècniques pictòriques i els conceptes artístics del moviment pictòric anterior que el va precedir: l’expressionisme abstracte. Va abandonar qualsevol idea individualista i romàntica de l’art i va deixar de banda qualsevol vel·leïtat elitista per apropar el món de l’art a les masses. No cercava l’aprovació dels intel·lectuals, sinó el suport de la gent corrent. Ara que ja han passat més de trenta anys de la seva mort recordem tant l’innovador artista com la seva popular obra en aquest assaig de pintura. Dedicat a qui fou l’indiscutible rei del moviment artístic del Pop Art.
L’obra artística d’Andy Warhol (1928-87) constitueix un reflex fidel de l’Amèrica del temps que li va tocar viure. Alhora, els seus crítics van afirmar que aquest artista és un símbol de la banalitat i la frivolitat d’aquests mateixos temps. El mateix Warhol va cultivar de manera conscient una imatge trivial de si mateix. En certa manera va arribar a personificar com ningú el somni americà. Warhol encarna un nou tipus d’estella, creador, productor i també actor tot en la mateixa persona. A més del fet innegable de ser un reeixit home de negocis.
Aquest artista inigualable va provocar bona part de la renovació de l’estètica tradicional. va transformar la pintura contemporània tant en els temes com en els procediments. Va desafiar les convencions respecte a la unicitat, l’autenticitat i l’autoria de l’obra d’art. Certificà la mort de la pintura de cavallet iniciada ja amb l’anterior moviment pictòric de l’expressionisme abstracte. Davant del tradicional culte al món interior i l’idealisme dels artistes de l’expressionisme abstracte, Warhol va reafirmar allò material i allò concret: l’objecte visible.
Warhol es dedico d’una manera plenament conscient a reamericanitzar l’art als Estats Units. Els seus temes artístics són tan americans com ho és el mateix art pop. Es tracta d’un artista que no crea sinó que observa i tria sobre allò que veu al seu voltant. No li interessa tant la força expressiva i creadora, sinó oferir la simple reproducció plana. Prescindeix per complet un estil personal per presentar-nos el procés impersonal de la impressió.
Warhol va eliminar per sempre més la distinció entre l’artista d’avantguarda i el públic en general. S’adreçava a la gent corrent i no als intel·lectuals. El pop art es constitueix com un art per a tothom i no només per a una minoria selecta. El seu art esdevé proper i familiar. La novetat de la seva manera d’entendre l’art radicava en l’elecció dels continguts pictòrics. Tot i la seva actitud transgressora aquest singular artista va aconseguir integrar amb èxit el museu i l’èxit comercial. L?home modern i l?artista queden absorbits pel món exterior. Tot i el fet innegable que la nova societat contemporània admira aquesta nova classe d’artista, que és molt més un empresari que un artista a la manera tradicional i que exalta el consumisme com una forma d’igualitarisme. La coca-cola es converteix en el màxim símbol d’aquesta societat que ho anivella tot.
Després del seu període de formació a l’Institut Carnegie de Tecnologia on rep la seva formació artística Warhol comença a treballar al món del consum i també al de la publicitat comercial. Després retornarà a la pintura el 1960, després d’aconseguir una gran reputació al món publicitari com a il·lustrador. Es dedico de forma professional al disseny ia la producció en sèrie.
L’any 1963 trasllada el seu estudi al 231 del carrer 47 Est, que seria conegut amb el nom genèric de “The Factory” (“La Fàbrica”). D’aquesta manera l’artista passa a convertir-se en el cap d’una fàbrica de treballadors de l’art on es produïen obres com una cadena de muntatge. A banda de ser el seu lloc de treball habitual “The Factory”, es va convertir també en la seva pròpia residència. Per ella van passar tota mena de personatges molt variats: estudiants, artistes joves, actors i músics. Amb la qual cosa The Factory va acabar convertint-se per dret propi en un veritable centre del món cultural de la ciutat de Nova York. Un cop finalitzats els anys seixanta, la producció artística de Warhol es dissipara amb diverses incursions en tots els camps artístics. Tot i el fet innegable que les seves exposicions antològiques es multipliquen, la seva obra dels anys 70 i 80, per contra, s’exhibeix molt poc als Estats Units. No obstant Warhol aconsegueix un art més ric, més expressiu i de major complexitat visual. Andy Warhol mor el dia 22 de febrer de 1987 a un hospital de Nova York ara ja fa més de trenta anys. El seu funeral es va celebrar a la ciutat de Pittsburgh on el seu cos serà incinerat.
A partir de l’any 1966 pren la ferma determinació de defensar-se de les crítiques que l’acusen d’utilitzar la serigrafia com a procés mecànic i no aplicable al procés artístic. Warhol tenia el costum de fer servir aquesta tècnica a l’hora de fer esbossos i acabarà sent la seva contribució tècnica més important a la pintura dels seus temps. Les primeres serigrafies sobre tela van ser les de la sèrie dedicada al bitllet de dòlars. Tot i que també va serigrafir les caixes de la sopa Campbell, la salsa de tomàquet Heinz o el detergent Brillo. Aquests temes no trigarien a convertir-se en veritables icones de la cultura contemporània. D’aquesta manera el supermercat es transforma per la pròpia voluntat de l’artista en una mena de museu.
En clar contrast amb la frivolitat i la quotidianitat Warhol contraposa els temes relacionats amb la mort amb què l’artista tenia una atracció especial. Aquestes sèries constitueixen una mena d’història documental de les catàstrofes modernes tant naturals com artificials. Es va inspirar en els terratrèmols, els suïcidis, els accidents aeris i d’automòbil, la cadira elèctrica i la bomba atòmica. L’artista va tractar tots aquests temes a la seva iconografia particular. Sobretot es va inspirar en imatges que procedien dels diaris i que el reproduïa dotant-los d’una aparença de “ready-made”. La seva actitud va ser la pròpia de l’home modern molt acostumat a presenciar de manera impassible tota mena d’horrors esquinçadors. S’erigeix en un veritable cronista de la seva època presentant les imatges com són sense afegir comentaris. La seva crítica implícita consisteix a triar les imatges seleccionades.
La galeria de retrats d’Andy Warhol esdevé una mostra significativa dels personatges més famosos i influents de la seva època. Com ara polítics, estrelles de cinema, cantants de rock, artistes i galeristes. Tots ells van ser símbols de la bellesa, el glamur i el poder de la seva pròpia època. Per al procés d’elaboració dels seus retrats feia servir fotografies instantànies modificades a posteriori amb retocs pictòrics que modificaven els contorns afegint-hi nous colors i brillantors. Retrats de fàcil reproducció que van contribuir a augmentar-ne l’èxit i també van incrementar els beneficis econòmics. Convertint-se en un mètode molt senzill per fer guanyar molts diners.
D?aquest extraordinari són els retrats de Marilyn Monroe, Elvis Presley, Natalie Wood, Marlon Brando i Jackie Kennedy entre les seves sèries més famoses. A partir d’aquell moment i gràcies a les seves sèries de retrats és quan Andy Warhol va acabar convertint-se en l’indiscutible rei del moviment artístic del Pop Art i en una veritable icona popular del segle XX. La seva influència no ha deixat de sentir-se des d’aleshores tot i que ja fa més de trenta anys que hem desaparegut l’any 1987.
Als anys 70 comença per a l’artista un retorn a la pintura. A partir d’aquesta dècada sorgiran nous temes i nous experiments tècnics fins a consolidar de manera definitiva l’artista que ara tots coneixem. L’any 1972 va realitzar la sèrie de serigrafies que portaven el títol genèric d’Ocaso. Es tractava d´una sèrie d´imatges gairebé abstractes sotmeses a infinites variacions de color. Aquest renovat interès per la pintura per part de Warhol es va plasmar, sobretot, en la sèrie de retrats de Mao Zedong. La seva pinzellada destacava els trets físics més interessants del líder comunista xinès deixant de banda els aspectes més mecànics de la seva obra artística. També va produir canvis a la iconografia. Deixa de banda les estrelles del cinema i es dedica a reproduir quadres clàssics. Als anys vuitanta la seva obra reprèn formes arquetípiques que s’aproximen a l’abstracció i per tant als orígens llunyans de la seva obra pictòrica als començaments de la seva carrera artística.
